| |
EL NAVARRO HA DIT QUE NO, VISCA LA REVOLUCIÓ!
 dijous 14/mar/2013 - 08:17  472  0
Estic molt content que en Navarro hagi estat capaç de fer com la gallina llachiana i dir que no, que en aquest cas és dir que no al PSOE i dir que sí a Catalunya.
N’estic molt content perquè és un pas endavant per a que Catalunya aconsegueixi prou llibertat com per a poder decidir lliurement el seu futur. N’estic content perquè tinc forces amics al PSC que són catalanistes i que mai no havia arribat a entendre què cony hi feien a aquest partit que negava als propis catalans el pa i la sal.
Però les alegries han de ser moderadei sensates, com explicava el besavi Epicur.
Transfomar l’alegria d’aquest pas endavant en entusiasme seria una gran ingenuïtat. Perquè si bé és cert que hi ha un proverbi xinés que diu que un llarguíssim camí es comença sempre amb el primer pas, n’hi ha un altre de meu que recorda als savis orientals que només s’acaba amb l’últim, sense els quals tots els anteriors perden tot el seu sentit.
I quin és l’ultim pas pel PSC en aquest camí? Doncs és prendre partit decididament i amb totes les conseqüències per tal que Catalunya decideixi si vol tenir un estat propi o no. I això ja es veu que serà un camí molt llarg. Està molt bé que si tu vius al carrer Manso i vols anar a Torontu, facis el primer pas i tres i quatre per parar un taxi per a que et dugui a l’areoport. Però si no fas tots els passos necessaris per anar a Torontu, i no hi arribes, només hauràs fet el tontu. O còmèdia, és clar.
I no sembla pas que anem gaire bé, amics del PSC.
Perquè, què és va votar al Congrès espanyol l’altre dia? Es va votar una proposta per a que el govern espanyol i el govern catalana iniciïn un diàleg per tal que es canviï la legislació per tal que algun dia els catalans decidim si volem tenir un estat propi o no.
I els espanyols, inclosos els socialistes, van dir que no. És a dir, van dir que no a que el govern català DIALOGUIN per tal que es CANVIÏ LA LEGISLACIÓ per tal que algun dia els catalans decidim si volem tenir un estat propi o no.
És a dir, que els espanyols, inclosos els socialistes, no volen ni un diàleg sobre això.
Tres conclusions senzilles: que no són dialogants ( ja ho sabíem ), que no són demòcrates ( ja ho sabíem ), que són anticatalans ( ja ho sabíem ) i que són idiotes (també ho sabíem). Em refereixo a l’èlit de la classe política espanyola, quedi clar, que els espanyols en general, tenen envers nosaltres una empatia i una simpatia i una solidaritat absoluta, com tothom sap.
I que han fet els socialistes catalans després que els socialistes espanyols votèssin que no volien el diàleg per tal que esdevingui legal consultar els catalans sobre si volen tenir un estat propi o no? Doncs anar a ballar un boleru i dir que mai de mai trencarien perquè el seu amor és per sempre.
Molt bé, però hi ha amors que maten. O, si més no, hi ha amors que es carreguen tot el programa electoral de l’enamorat. Si tot el progrma electoral del PSC fou dir que s’havia de trobar una proposta per a que el govern espanyol i el govern catalana iniciïn un diàleg per tal que es canviï la legislació per tal que algun dia els catalans decidim si volem tenir un estat propi o no i no només diuen que no els del PP, sinó també els del PSOE i el PSC no trenca amb el PSOE és que aquí passen vàries coses. Pot passar que hi hagi tant amor masoquista dels socialistes catalans envers els socialistes espanyols, que assaboreixin les fuetades espanyoles com si fossin marrons glacé. Pot passar que en Pere Navarro i els seus només fessin comèdia per tal d’evitar que el Leviathan d’en Junqueras no se’ls acabi de cruspir. O una cosa o l’altra o les dos, que no són incompatibles.
En tot cas, pel que hem anat veient després, el primer pas cap a Ítaca va ser una cosa molt estranya. No sé sap si un pas en fals, una relliscada (qui havia posat allí allò?) o simple i planamente hablandu, una gran presa de pel.
|
Contactes
Registra´t
