| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
JUNQUERES I EL TREMOLOR CONVERGENT.
 dimarts 5/març/2013 - 07:24  531  7
Llegeixo una enquesta que diu que si ara es fessin les eleccions al Parlament de Catalunya CiU baixaria fins als 40 escons i ERC en pujaria 8. Les CUP en pujarien 3. Les davallades del PP i del PSC anirien a parar a Ciutadadans i IC es quedaria igual.
No sé si en aquests moments en que volem encarar una transició nacional cap a la independència l’afebliment del lÃder del procés és bo, però que ERC es vagi consolidant com la primera opció d’esquerres del paÃs sà que ho és. En general, crec que no es bo que CiU ocupi una posició tant preponderant a la polÃtica catalana, una posició que recorda molt la de la democrà cia - cristiana italiana de després de la segona guerra mundial.
A Catalunya, però, hi continuen havent-hi masses partits i això fa que la nostra polÃtica sigui més barroca i laberÃntica que a d’altres llocs. És evident que si assolim la independència això es simplificarà . Llavors m’agradaria que tinguéssim un sistema semblant als dels brità nics: conservadors a una banda, liberals al mig i laboristes a l’altra. Suposo que també hi haurà partits amb vocació minorità ria ja sigui per la via antisistema (les CUP) o populista ( Ciutadans ) però la resta podrien quedar englobats en les tres opcions majorità ries. Això en part podria passar avui ja que no s’acaba de veure el perquè el sector catalanista del PSC i IC no formen part d’ERC. Pel centre i la dreta, en canvi, hem d’esperar al trencament amb Espanya. Llavors seria lògic que el PP i Unió fossin els nostres tories i que CDC fossin els nostres whigs.
El canvi que ha fet ERC d’ençà que la lidera l’Oriol Junqueras és espectacular. Fet i fet, sembla impossible que al mateix partit hi pugui haver gent demagoga com en Carod-Rovira, gent tant perversa com en Puigcercós i gent tant lúcida com en Junqueras.
Junqueras – és cert – no té la brillantor retòrica de Carod, però no li cal. S’esforça per ser clar i didà ctic. Hi ho fa sense petulà ncia, sense agressivitat, amb empatia. Sembla bona persona i això per a un lÃder és important. Suposo que algú hi deu haver a ERC que li faci la feina bruta, però la sensació que dóna ara ERC és que aquesta feina destralera no la fa ningú.
ERC ha fet saltar immediatament al secretari d’organització que havia de testimoniar en el cas Pokemon. Està molt bé, tant si la cosa s’ha fet per una convicció ètica profunda com si s’ha fet de cara a la galeria, per tal de distingir-se del que fan els altres. ERC també en el terreny de la corrupció ha de tenir la seva pròpia estratègia i la seva marca i ara mateix ningú no li pot negar que actua amb una rapidesa brutal, cosa que des del punt de vista de la justÃcia és discutible ( també el seu secretari d’organització té dret a la presumpció d’innocència) però des del punt de vista estètic – en un moment en que l’estètica polÃtica està pitjor que mai – és un gol sensacional.
En l’entrevista d’aquest diumenge a La Vanguardia Junqueras diu que per anar cap a la consulta Mas pot comptar amb ell gairebé sense reserves. També diu que no li faria res anar a la mateixa llista que Mas a un lloc secundari ( després diu que espera que la predisposició d’en Mas sigui la mateixa ), etc...es a dir, sembla un home d’un gran idealisme. Evidentment, com sol passar gairebé sempre, en realitat és un gran pragmà tic i també una mica cÃnic. No fa gaire no va deixar que l’Alfons López-Tena fos el seu número dos per tal que Solidaritat s’enfonsés. Però que sembli que es llepa el dit, ven. I que sigui pragmà tic i un punt cÃnic probablement és indispensable.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
Esparta
Wednesday, March 6th 2013, 5:32 AM
En general, estic d'acord amb que la gent no s'ha de perpetuar al poder, però penso que Pujol fou l'excepció que confirma la regla.
Jo et puc assegurar que a CDC sempre hi ha hagut una majoria independentistas i que el que s'esperava és que hi haguès una majoria.social que tries aquest camÃ.
Pel que fa a si es farà o no una consulta. No ho sé. Però si es fa ens l'haurem guanyat a pols i si no es fa espero que en Mas convoqui eleccions i es faci una llista unità ria de tots els partits que volen la independència de Catalunya per tal de proclamar-la unilateralment.
També espero que els catalans recordem que el subjecte de la sobirania polÃtica no és ni Catalunya, ni els polÃtics catalans, sinó els ciutadans i, per tant, que actuin en conseqüència, exigint als polÃtics fermesa i coherència i sortint al carrer o fent tota mena de vagues tantes vegades com calgui.
Sobre el fet que la crisi ha fet créixer el sobiranisme em sembla evident. En això els catalans sembla que som més normals del que semblem. No conec cap paÃs que no hagi estat en crisi que no s'hagi volgut alliberar de la metròpoli. Quan les coses van bé, la gent bà sicament no vol canvis, cosa que és molt sensata, és clar.
|
|
_Esparta_ |
Persi
Wednesday, March 6th 2013, 5:18 AM
Si parlem de gestionar les retallades i el forat que va deixar el tripartit, del que no cal oblidar que en formava part ERC, és evident que en Mas té una capacitat de lideratge a anys llum de la resta. A nivell de partits CiU també té una constrastada experiència de govern, i això és positiu.
Sobre en Jordi Pujol, sempre he sigut del parer que no és bo per un pais que una persona es perpetui en el govern durant tants anys. Sigui del color polÃtic que sigui. El mateix és aplicable pel partit qui governa. Dues legislatures és temps més que suficient per engendrar projectes polÃtics interessants. Superar aquest temps augmente el clientelisme, cosa que convindras amb mi que no és bona.
Tornant al tema sobiranista, tinc seriosos dubtes que al 2014 es faci cap consulta al respecte.
Cal recordar que aquesta necessitat de sobirania (abans CiU no n'era partidari, i els votants d'ERC eren escassos) va vinculada a l'esclat de la crisi.
L'argument és el següent: Si tenim sobirania superarem la crisi més fà cilment. És a dir, la sobirania com a solució a un problema de caire sistemic (no es fan pisos ni obra pública). Però la sobirania no resoldrà aquest problema (continuarem sense fer pisos ni obra pública) i a mes a mes els mercats de credit estaran tancats.
Penso que Mas, i CiU, obvien aquest tema, o si més no prefereixen no parlar-ne. I fan mal fet.
S'ha de parlar tant del sentiments nacionalistes (volem ser un estat sobirà ) però també del sacrifices que haurem de fer. Potser no tothom hi estarà disposat ara mateix i s'ha d'ajornar el tema.
Cosa que em porta a la següent qüestió: si ara tothom tingues feina i un bon sou, quante gent sortiria a la manifestació de l'11S? un milió i mig com a l'última?
|
|
TomasM-Porta |
Ho sento Esparta,
Wednesday, March 6th 2013, 4:37 AM
per a mi el millor que té en Jonqueres respecte d'en Mas són dues coses: que no governa ( i, per tant no és mulla ) i que, per tant, és un cÃnic.
El millor que li ha passat a la polÃtica catalana des de fa molts segles és Jordi Pujol i ara mateix, ningú no li fa ombra amb en Mas, que és l'únic que te un parell de collons per fer front a la crisi ( cosa que és complicadÃssim i impopular ) i haver decidit que tenÃm el dret a decidir ( quan això només ho deia ERC era intrascendent, si ara és transcendent és perquè ho diu CDC i en Mas, que es basen en el sentiment majoritari del poble català , com no podria ser d'una altra manera )
Potser sà que Junqueres té molts valors, però per a mi te un defecte que els hi fa perdre tots: mirar-s'ho tot des de la barrera i ser impacable amb altres independentistes com els de SI.
En fi, jo ho veig aixÃ.
.
|
|
_Esparta_ |
En Junqueres
Wednesday, March 6th 2013, 4:13 AM
és el millor que li ha passat a ERC i a la polÃtica catalana en molt de temps. El personatge cultiva una sèrie de valors molt necessaris en els temps que corren: humiltat, pragmatisme i constà ncia.
Però el que més m'agrada d'ell és que transmet el missatge de que està al sevei d'un projecte polÃtic molt clar. Si fos un artista podriem afirmar que ell és conscient que la seva obra és infinÃtament més important que ell mateix.
En això ho ha fet millor que en Mas, ja que en Jonqueres no es percebut com un mesias i, d'aquesta forma, el focus d'atenció recau només en el projecte sobiranista.
Tot i això també té els seus punts foscos, el que més destaca és això d'estar a missa i repicant, és a dir, dur el mateix barret de cap de la oposició i alhora donar suport al govern Convergent. Això fa que no pugui dir ni fer segons quines coses que clamen al cel.
En el fons, però, penso que el balanç és molt positu.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
