| |
De morir....
 dimarts 5/març/2013 - 07:21  1622  2
Quan morim nostre cos perd 21 grams que podem deduir es troben en l'estructura complexa de neurotransmissors que formen el nostre cervell. Aixà que podem concloure que les alegries, dolors, la memòria i ambicions, el sentit de la identitat personal i desig no són més que el fruit de les cèl·lules nervioses i la seva les molècules associades, i que, en realitat, no són una gran quantitat de neurones interactuant.
La mort atura l'activitat elèctrica i quÃmica del nostre cervell, però sabem on anar?...Algun lloc ha d'anar, l'energia no desapareix per art de mà gia, torna a l'univers? I d'aquesta manera?
Perquè el dia que mori jo em tocarÃa el que no sona ajudar a generar un forat negre!
Es més, aquesta energia que deixem anar al palmar podrÃa ajudar a "crear" quelcom, llavors seriem petits "deus", si fos aixi seria tant absurd negar el creacionime com defensar el ateisme....
Si de cas, potser portar una muda de recanvi quan palmem, com
diu Woody Allen!!
|
Contactes
Registra´t
