|
Barcelona-II
dijous 3/juliol/2008 - 09:23 444 2
Al poema anterior
he oblidat apuntar
una dada important:
vaig néixer el vint de juny
de l'any 1962,
aproximadament a les sis del matÃ.
Suposo, doncs, que cap al vint-i-tres o el vint-i-quatre de juny
un taxi ens debia portar a casa
a ma mare i a mi.
Segurament ens acompanyava la tieta Lluïsa
o la minyona.
La meva mare va donar l'adressa al taxista:
carrer de Sant Rafael número 16 baixos.
"Això està al barri xino?", debia preguntar el taxista
"SÃ", debia contestar ma mare, acostumada a que li féssin aquesta pregunta
i el taxista ens debia maleir els ossos a ma mare i a mi:
no n'hi havia prou amb portar un marrec que es podia cagar, pixar i vomitar
sinó que el seu taxi hauria de passar per carrers estrets
plens de meuques.
Quan và rem arribar
les meuques van sortir al carrer,
unes es van cridar a les altres
deien: "La Teresina, la flequera, ha tingut un nen,
la flequera ha tingut un nen!"
i la meva mare m'ensenyava orgullós
a les meuques i a la resta de veïnes.
I llavors vaig fer l'entrada triomfal a casa.
La meva à via Maria, que era darrera el taulell, va dir:
" Ha arribat l'hereu! Ha arribat l'hereu!"
i va còrrer a agafar-me i a omplir-me la cara de petons
i també va venir correns el meu pare
que estava enfornant tot sol la darrera fornada
i em va agafar en braços
i em va elevar enlaire com si fos una copa
i va dir: "Ets el meu fill! Ets el meu fill!"
i una llà grima que ningú no haguès dit que tenia
se li va escapar de l'ull dret.
Al cab d'uns minuts
sortia fum de l'obrador
la darrera fornada
s'havia cremat
|