| |
Avui he plorat, ho sento. O no????
 diumenge 3/març/2013 - 11:33  1585  4
De petits ens ensenyen sovint a ser forts i valents.
De grans moltes vegades hem après a amagar els sentiments.
De vells, no hi huria d'haver res que ens fes plorar si no fos per plaer.
Aquet mati l'he vist per darrera vegada, la tenia a les meves mans, la mirava de fit a fit.No sabia com agafar-la, estavem relliscosos per la intensitat del moment.
Recordo que hem començat un lleuger contrapunt de forces, jo la volia cap al meu costat i ella es resistia fins al punt que l'he hagut d'acompanyar un petit troç, demostrant qui tenia la força en aquell moment.
Em sap greu dir-ho, ho confesso, m'ha sortit la vena salvatge, necessitava que fos meva si o si, em feia falta per completar el meu desig conqueridor i no em valia per res el seu rebuig.
Ha estat en aquesta petita batalla que sense saber com, m'ha escupit una mica del seu verÃ, diria que no ha estat intencionadament, però m'ha fet més mal del que podria semblar.
No estic acostumat a que en un moment aixi, se'm neguin els ulls i em posi a plorar com un nen petit que te gana.En un moment, m'han vingut totes les salvatjades de revenja que amics i enemics m'havien explicat que s'havia d'actuar en casos aixi.
Recordo un dia en Joan, que em va dir que quan a ell li passava el mateix, no tenia cap contemplació.... la posava de caps a dins l'aigua, ben submergida, fins que ja no denotava cap sintoma de brega, despres la tenia dòcil i a punt per fer el que calgues.
La Maria... ufff, recordeu la Maria? aquella noieta que sembla que no hi toca, però deixeu-la anar.... Em va explicar una vegada que es va trobar amb una situació semblant i no va tenir cap mena d'escrúpol d'agafar un ganivet de tallar el pernil.
mes val que no expliqui com va acabar, us ho podeu imaginar crec.
Ara, el més salvatge, en Pitu... em va explicar que un dia va arribar a l'extrem d'agafar una mitja, posar-li pel cap i començar a fotre-li cops contra el marbre de la pica i contra les vores de la taula, fins que ja no li va quedar més esma.(a cap dels dos, val a dir).
Una veueta que no se d'on coi sortia, m'estava empenyent a obrir el congelador que tinc d'aquets en forma d'arcó i d'una mida considerable i m'aconsellava de posar-la a dins una estona fins que se li glacés aquet verà que escopia...
Uffff, francament ho he passat malament, i això que diuen que plorar va be per descarregar tensions, no sé què dir.
Un altra dia, agafaré la maleïda ceba i la faré pelar i trinxar per un altra, que si volen menjar un bon arròs, que colaborin, jo ja cuinaré.
Per cert, si voleu provar el meu arròs, us tocarà col.laborar i potser plorar¡¡¡¡¡¡
Bon profit.
Xal.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
