| |
Títol de l'article
 dijous 28/febrer/2013 - 11:08  1395  0
Es preparà un bany, apagà les llums, i encenguè dues espelmes, potser aixi si es retrovaba amb el seu cos, aconseguiria un punt de convergència entre la tristesa més profunda i la il.lusió, era l'hora, de reconeixer-se i de pensar que tot passaria. La vida tan express, de cercar soluciions en fgraccions de segon que podien alterar el destí de les persones i les coses li havia alterat greument la capacitat de ser pacient i esperar els aconteixements que fruïssin per si sols, i sentioa en definitiva que a la vida se li havien fos el ploms en qüestions de setmanes. S'havia deixat una pasta en trucades de tarot només perquè necessitava creure que aquell cop era veritable, i no sabia com tancar la porta. aquesta era una lliçó eterna que no aprenia mai. i mentrestant el veia de lluny, com una ombra, la perseguia i la mirava de lluny sense acostar-se, ni parlar, i ella maleïa aquell tracte que la feia sagrada entre totes les dones.
|
Contactes
Registra´t
