| |
Per a qui el vulgui llegir
 dijous 28/febrer/2013 - 05:22  1343  2
LA VERITAT. Manuel de Pedrolo. Diari 1987. Pàg. 280
En la quietud de la nit, solitari en la seva cel•la, el frare llegeix, medita, fa becaines i, de cop i volta, en redreçar el cap, veu que al seu davant hi ha una noia, nua. És jove, és bella, el seu cos recorda el de la Sulamita i li somriu, blanques les dents, vermella la boca, negres els ulls.
- Satanàs? – li pregunta.
- I per què no un àngel?
- Vas despullada i ets delectable. És que potser vols temptar-me perquè mori en pecat?
- -Ets tu qui es tempta. No tinc cos.
-
El frare, que no s’espanta ni es deixa desconcertar tan fàcilment, acostumat com està als enganys del dimoni, li toca el braç i diu:
- Jo bé te’, trobo.
- Digues que me’l dones.
- O sia que no existeixes...això sí. Però només mentre pensis en mi.
- Hi pensava, doncs?
- Hi has pensat tota la vida
El frare calla, reflexiona en aquells mots, assenteix:
- És veritat. Que hagi estat per evitar-te, no canvia res. No ho podia fer sense pensar en tu.
- Exacte – aprova la noia -. Però si volies evitar-me, et calia fer-me tan bella?
- Em sembla que sí. Com més bella, més forta seria la temptació i més gran el mèrit de resistir-la.
- No ho puc negar. Però has aconseguit de crear-me, sóc obra teva. Què penses fer de mi? Em destruiràs o em deixaràs viure?
Ara el frare s’inquieta. El senyor va deixar viure l’Eva tot i les pertorbacions que introduiria en el món la seva concupiscència.
- No he de voler pas ser més que ell... – mormola, i llavors, amb una sobtada
Lucidesa, ho va entendre tot: l’error dels homes i l’encert de Déu quan acceptà allò que la humanitat en deia la Caiguda...
Emocionat i enfervorit, tancà els ulls i, en obrir-los de nou, ja no hi havia ningú al seu davant.
- Una revelació? – va preguntar-se -. No pot ser res més.
L’endemà deixà el convent i sortí al món del qual tants anys enrere havia fugit. Al cap de poques hores ja predicava a ciutat, a la nit ja tenia concubina, la setmana següent ja comptava amb tretze adeptes i al cap d’un mes ja cremava, convicte d’heretgia.
No hi feia res. LA VERITAT s’imposaria.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
