Benvingut/da al meu bloc!

Xavier_ ha escrit 129 articles i te 618 comentaris. L'últim article ha estat fet el 29/10/13

perfil de'n(na) Xavier_ | àlbum de fotos de'n(na) Xavier_

perdó

Friday, July 4th 2008, 3:18 AM

he comès una falta no és "ens l'ha passem" sinó "ens la passem", aissss

:)

Friday, July 4th 2008, 3:04 AM

jo només sé una cosa: que els catalans ens l'ha passem queixant-nos i somniant en grans gestes i que deixem de fer els petits gests diaris que farien de nosaltres allò del que tan parlem i pel que tan poc hi treballem.

Jo no sóc ni rica, ni poderosa, ni forta, però dins el meu àmbit, en allò que està en la meva mà faig tot el que puc i tinc al meu abast, perquè hi crec de debó en Catalunya i en la seva independència com a entitat. Perquè sé que tenim dret a ser, com qualsevol altre, ni millors ni pijors, senzillament diferents. Shimon Peres va dir: tothom té dret a ser igual però tothom té dret a ser diferent.

I com jo en som molts els que dia a dia hi posem el nostre petit gra de sorra, només es tractaria de deixar la mandra de pensar, la mandra de comprometre's en poques coses, i tirar endavant. Una hora a la setmana que donis a la teva terra no em sembla excessiu. Fou Kennedy que digué: no pensis en el que Amèrica et pot donar, pensa en el que pots donar a Amèrica?

Doncs si tots donem una mica alguna cosa pot passar, i si, n'hi haurà que no donin mai i probablement gaudeixin del nostre esforç, però això no és excusa per no esforçar-nos.

I jo em pregunto...

Friday, July 4th 2008, 1:30 AM

i quina és la llengua marginada a Catalunya?????? diuen que el castellà, però quan diuen això haurien d'anar a qualsevol institut de Catalunya i comprovar amb quina llengua parlen els alumnes...si, la llengua vehicular és el català, cert, però no hi ha ni Deu que la parli. Ja podem fer classes d'acollida per estrangers i punyetes varies, però alhora de la veritat, quan aprenen el català, només l'utilitzen per parlar amb el professor. Què hi farem!!!!!!
Mónica

El meu petit país quan obre la boca

Thursday, July 3rd 2008, 3:18 PM

Cada cop que parlem afirmem el que som. És veritat que estem tocats pel desprestigi constant de la nostra llengua i, que, és evident arreu. Malgrat tot, hem de saber aixecar-nos cada dia i fer un petit cop d'estat, quan calgui. En cas contrari, ens aboquem a l'abisme, a remar a la deriva, naufragar i renunciar a tot el que hem construït.

En català i en euskera: viure costa a dalt

Thursday, July 3rd 2008, 1:10 PM

Bona tarda Xavier,

M'agradan molt els comentaris que posis al bloc. Són realment interessants i em fan pensar a la situació que tenim al País Basc, comparant-la amb la vostra.
Pel que fa a la llengua, tens raó en dir que encara hi ha un llong camí per fer a Catalunya, però vist des d'Euskadi, ens doneu enveja. Jo mateixa sóc immigrant, brasilera. Vaig començar a aprendre l’euskera a l’Argentina i després vaig venir aquí per continuar amb ell. Finalment, em vaig quedar a Euskadi. Tot els dies faig l’esforç de parlar en aquesta llengua mil·lenària, però no és fàcil. Tens que estar sempre “lluitant”, perquè a diferència del català, l’euskera no es comprèn fàcilment.
Quan estava estudiant a la universitat vaig anar d’intercanvi a Catalunya. Hi vaig fer un curs de català intensiu, perquè encara que jo sàpiga castellà em sembla una qüestió de respecte amb la cultura del lloc on vas. I sempre vaig tenir molt més oportunitats de parlar en català que aquí.
A Euskadi se hi ha solament una persona que no entén o no té l’hàbit de parlar en euskera, es passa al castellà... doncs, els immigrants no tenen incentius clars per aprendre-ho. A les escoles, els llurs fills acaben al model A, esdevenint membres d’una mena de ghetto... A més a més, en moltes situacions, parlar en euskara et torna automàticament sospitós... en Euskadi i en Espanya.
Fa uns dies vaig rebre un comentari d’un cura de Etxalar, un poble molt bonic al nord de Navarra, que parlava justament de les dificultats per viure en euskera – i en el seu cas, per treballar en euskera amb l’Església. Una frase seva resumeix molt bé la situació: “Euskaraz bizitzea aldapa goiti bizitzea da” (viure en euskera és viure costa a dalt). I per viure així, és precís tenir l’autoestima alta i una gran determinació, coses que sovint ens falten...
Un vell refrany basc diu “Hizkuntza bat ez da galtzen ez dakitenek ikasten ez dutelako, baizik eta dakitenek hitz egiten dutelako” (Una llengua no es perd perquè els que no la saben no l’aprenen, sinó perquè els que la saben no l’usen): no ens oblidem d’això!

Estic amb tu

Thursday, July 3rd 2008, 6:42 AM

Aqui et dono la raó, Xavier. És veritat q moltes vegades ens passem al castellà i no hauriem de fer-ho, jo mateixa, gairebe sempre q vaig a bcn em surt el castella, i no saps com m'emprenyo amb mi mateixa per això, però és inconscient. Però ens hi hem d'esforçar més, si senyor.

;)

Thursday, July 3rd 2008, 3:25 AM

t'has descuidat un motiu:

quan canvies d'idioma i li parles a algú en castellà l'estàs insultant, estàs cometent un acte de racisme i xenofòbia, perquè d'entrada pressuposes que, com que és immigrant és inculte o ruc o ves a saber.

Hi ha una figura excel·lent en els Serveis de Català de moltes poblacions de Catalunya: el voluntari lingüístic. Jo sóc voluntària lingüística i la meva tasca és de fer un seguiment d'un o dos alumnes per any, de persones tan espanyoles com estrangeres que estan aprenent el català. Això vol dir que ens hem de trobar cada setmana i, sobretot, conversar en català. Pensa que no tothom que ho vol té l'oportunitat de fer-ho i menys entre els emigrants que viuen en ghettos.

És sabut que sense immersió lingüística és pràcticament impossible aprendre una llengua: si la parles hi pots arribar a pensar, per tant us animo a atansar-vos als vostres Serveis Locals de Català i veure si podeu exercir aquesta tasca. Et dóna l'oportunitat de conèixer gent molt interessant i prendre consciència del teu propi idioma i alhora ensenyes la teva llengua, la teva cultura i el teu país als nouvinguts. :)

Gener

Desembre