Sense el ressò del dring i el brill de l'or malvat
voldria anar pel món
com el món no en té cura:
que trobés pel camí la noia jove i bruna
i la pogués besar,
-l' altra després de l'una-
abans una tonada i després un bell cant;
que en arribar al lloc on m'abrusés la set
trobés el càntir fresc
i amb el càntir l'abraç de la més joguinera;
i que en pujar trescant per la nova drecera
encara em fes adéu:
i jo li llançaria un llessamí per festa
per si no ens vèiem més
-que encara que besés a un altre caminant,
pogués jo anar pel món
sense el ressò del dring i el brill malvat de l'or.
però feia molt temps que no la llegia i escoltava.
Gràcies per recordar-la. No sé què té la música de Pascal Comelade que et sedueix i fa que et deixis portar ...
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't