|
Llegint els blocs d'aquests dies
diumenge 24/febrer/2013 - 05:41 672 3
m'ha vingut al cap aquesta cançó de la Dharma. Parla d'esperança, d'enyor, d'amor, de mar, de cel ...
Com si fos un gran ocell
voldria jo volar
damunt el mar immens
cel blau, enllà, enllà.
Voldria no fer-me gran
i ser, amb tu, petit encara
voldria estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i els teus ulls transparents,
miralls de lluna i enyorança.
Si tu i jo fóssim infants
plens encara del ritme de la dansa
no hauríem après a contar els morts
i jugaríem a estimar-nos.
Com si fos un gran ocell
voldria jo volar ...
blau cel dins dels teus ulls
dins les venes el mar.
|