| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de traginer
|
|
| |
Avui divendres.
 dijous 21/febrer/2013 - 09:26  555  3
Com un sac ple de pedres i de pluja
camine, vaig i vinc, i mai no torne:
em perd enlloc i després no m'hi trobe
per la ciutat que no conec, funesta.
Com un sac ple de pedres i de pluja,
d'interrogants que ningú no em contesta,
vaig pels carrers, vaig trucant a les portes,
que se'm desfan, corcades, a les mans,
i veig buidor i veig sols estupor.
Com un sac ple de pedres i de pluja
em busque en va, per mi mateix pregunte,
la casa on visc, i ningú no em contesta
sinó jo sol, que erre en la resposta.
Com un sac ple de pedres i de pluja.
Vicent Andrés Estellés (Quaderns de la derrota)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
traginer |
Doncs
Sunday, February 24th 2013, 3:09 AM
supernen, n'Estellés va patir molt, certament, i per causes ben diverses.
purpu, les pedres i la pluja, com dius, acostumen a ser coses ben hermoses. La gràcia del poeta, m'imagino, rau en fer servir qualsevol element per transmentre allò que preten.
Gràcies
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
