| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
LA DIGNITAT DE TONI CANTÓ O ANIMÀLIA.
 divendres 15/febrer/2013 - 02:15  784  12
El diputat Toni Cantó d’UPyD ha fet dues afirmacions respecte a les bèsties que, amb un matís, jo hi estaria plenament d’acord. Diu que les bèsties no tenen drets ni dignitat. Jo crec que per a que siguin certes aquestes afirmacions cal afegir “humanes”. Les bèsties no tenen drets humans i no tenen dignitat humana.
Em sembla discutible, però, que es pugui dir que no tenen dret en general. Sent la majoria dels animals socials és evident que hi ha unes regles que regulen la seva convivència. D’això els humans en diem lleis i donen drets i obligacions. No tinc ni idea de com ho anomenen les bèsties, però estic segur que també els hi donen drets i obligacions.
El tema de la dignitat és més complicat i no m’atreveixo a dir ni ase ni bèstia sobre la dignitat animal vista des del punt de vista animal. Una altra cosa és que molt sovint la dignitat humana, des d’un punt de vista estrictament humà, deixa molt que desitjar i directament la tenim feta un fàstic.
Crec que els animalistes s’equivoquen al parlar dels drets dels animals i de la dignitat dels animals. No m’imagino una bèstia presentant una demanda en reclamació dels seus drets a un jutjat. Potser això algun dia ho farà un ordinador o un robot però se’m fa difícil imaginar un gat, un porc o un cocodril fent-ho.
El problema és un altre. El problema – que no ha entès en Toni Cantó i UPyD – és el de la dignitat de les persones no només respecte dels animals, sinó de tots els éssers vius. La pregunta és: un home digne pot tenir qualsevol comportament amb un animal o una planta? És digne des d’un punt de vista humà maltractar un animal o cremar una planta perquè sí?
Aquesta pregunta se l’ha de respondre cadascú i, després, s’ha de prendre una decisió política. Jo considero que la persona que fa un mal gratuït a qualsevol ésser viu – i més encara si en fa un espectacle d’aquest patiment – no és una persona digna. I penso que si la majoria de les persones opinen el mateix que jo és lògic que hi hagi una llei democràtica en la qual s’estableixi – com a dret de les persones a que els animals no pateixin – una llei en aquest sentit.
Això no és un problema de Catalunya i Espanya, de nacionalisme català o nacionalisme espanyol. Els primers que van prohibir els toros van ser els canaris. I de mica en mica s’aniran prohibint a tot arreu encara que ara es tornin a imposar a Catalunya. A una societat industrial i civilitzada hi ha coses que no hi tenen cabuda. El patiment gratuït ni agrada ni es tolera. I això és així fins i tot reconeixent que hi hagi un punt d’hipocresia (ojos que no ven, corazón que no siente, que diuen els castellans).
Per això jo estic en contra dels envolats dels bous, de les baralles de gossos o de galls, de que es martiritzin bèsties a les festes majors etc...Perquè són una escopinada contra la dignitat humana i vull que la llei em doni el dret a que al meu país aquestes aberracions no passin.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
Mira, en això tens raó
Sunday, February 17th 2013, 7:07 AM
Jo procuro ser liberal, però a la hora de la veritat sóc conservador i fins i tot reaccionari en gairebé tot.
De tota manera tu em respectaràs la meva construcció jurídica, que té una certa complexitat i a la que, com pots suposar, hi he donat forces voltes.
Les nostres discrepàncies em fan pensar en aquella cançó de Brel ("Le moribond") en que diu que el capellà i ell no segueixen els mateixos camins, ni naveguen pels mateixos mars, però que els dos cerquen el mateix port. Perquè tant des de la teva construcció jurídica com des de la meva els dos defensem el benestar dels animals, que en definitiva suposo que és l'important.
|
|
callap66 |
Bé!
Sunday, February 17th 2013, 6:40 AM
Ja veig que estàs enclaustrat en un sol sentit de dret!
El dret va, ha d'anar i de fet va més enllà, el dret ha evolucionat i evoluciona tot i el conservadurisme que regna encara entre la majoria de professionals del món del dret.
D'aquí a un segle aquest debat serà absurd.
Tenir drets comporta obligacions, això per les persones amb capacitat jurídica, sí! No significa que els animals no tinguin dret a tenir drets valgui la redundància; les plantes? entrem en una altra dimensió vital...
Compares qualsevol animal amb qualsevol animal o qualsevol animal o bèstia a les plantes?, són el mateix?, i a les pedres?, no distingim?
Jo crec que res és igual i que el dret espot estendre i, evidentment som les persones qui ho hem de fer.
No tenir obligacions, per animals irracionals, no comporta que no tingui dret a... i nosaltres som els garants dels "seus" drets, per què són drets d'ells i reconeguts.
|
|
TomasM-Porta |
Calla
Saturday, February 16th 2013, 9:30 AM
Potser m'he explicat malament. Jo crec que el Dret és quelcom humà i que, per tant, només poden ser objecte de drets i obligacions els humans. En el fons els anomenats drets dels animals suposen el dret d'altres humans a que es respectin els animals i l'obligació dels altres humans a respectar-los.
Pensa que si acceptem els drets dels animals com a possibles també hauríem d'acceptar el dret dels mars, dels rius, de les pedres, de les obres d'art, dels mobiliari urbà i això, per a mi, no té cap sentit.
Pel que fa a l'exemple que tu poses - que és el que solen posar els animalistes - confonen el dret amb la capacitat jurídica. Un nadó té drets com a persona però no és capaç jurídicament fins que és major d'edat. Un animal, en canvi, mai no arribaria a tenir capacitat jurídica.
Llavors queda el cas dels incapacitats humans i, per a mi, són l'excepció que confirma la regla, mentre que, en el cas dels animals, no hi ha cap excepció. Cap animal mai no podrà defensar ni entendre de manera humana els drets que els humans li atorguen.
La pregunta que jo et faria és molt simple: tu creus que els animals estan d'acord amb que els humans els hi poden atorgar o deixar d'atorgar drets? Creus que ells ens consideren el suficientment importants per a regular els seus drets i les seves obligacions? Perquè en definitiva, donar drets als animals, és humanitzar els animals i, per tant, des del meu punt de vista, que és favorable als animals, un error.
|
|
callap66 |
Dius...
Saturday, February 16th 2013, 6:33 AM
"Crec que els animalistes s’equivoquen al parlar dels drets dels animals i de la dignitat dels animals. No m’imagino una bèstia presentant una demanda en reclamació dels seus drets a un jutjat. Potser això algun dia ho farà un ordinador o un robot però se’m fa difícil imaginar un gat, un porc o un cocodril fent-ho."
I jo dic: T'imagines un nadó, un infant de 2, 3 , 4... anys presentant una demanda en defensa de res davant ningú...", això significa que no disposa de cap dret?, doncs algú ho haurà de fer oi?, aplica-ho a altres espècies amb un coeficient inferior i amb menys medis...
Que algú entès en lleis i defensor de drets faci servir aquest argument només indica demagògia al meu entendre. Eh! que sempre puc estar equivocat. De la resta de l'article em sembla prou brillant si bé, Candance, sempre es poden fer repliques, sempre tot es pot replicar i matisar, només cal una mica més de criteri.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
