| |
DE LA CORRUPCIÓ.
 dimecres 13/febrer/2013 - 11:48  479  3
Transcric aquests versos que el mallorquà Anselm Turmeda va escriure al segle XIV per deixar clar que això de la corrupció ve de lluny. Probablement des de que l’home és home que hi ha humans que volen fer el viu aprofitant-se de llur situació. I com que els drets i les obligacions són vasos comunicants, com més corrupció hi ha, més mal servida va la ciutadania.
Jo no sóc dels que diuen que abans això no passava. És més: crec que a les dictadures hi ha més corrupció que a les democrà cies perquè no hi ha tant de control i, per tant, el poder té més llibertat per fer el que vulgui. Dit això, és evident que la situació de la corrupció actual de l’estat espanyol és irrespirable. I desanima molt a tots aquells que paguem els impostos que ens toca, ni que sigui perquè no tenim més remei si no volem que ens toqui el rebre.
Ara mateix les institucions més importants de l’estat estan tacades de casos de corrupció. Passa el mateix a la Generalitat. I se sap que la corrupció als ajuntaments és la més greu de totes. O sigui que des del rei fins a l’arquitecte municipal d’un poble més o menys turÃstic omplen les planes dels diaris per presumptes casos de corrupció.
La població es planteja quan un polÃtic ha de dimitir. Quan surt al diari en una postura moralment poc elegant? Quan està imputat ( vol dir que hi ha indicis de delicte que cal investigar )? Quan està processat ( vol dir quan el jutge d’instrucció considera que cal que les proves que hi ha sobre el cas siguin valorats per un altre jutge o tribunal per tal de dictar sentència )?
Quan hi ha sentència en primera instà ncia ( que es pot recórrer al tribunal superior )? Quan hi ha una sentència ferma ( irrecurrible)?
Jo crec que el que seria lògic és que quan s’acabés l’instrucció d’un procés, si el jutge considera que s’ha del processar algú, aquest hauria de plegar dels seus cà rrecs públics. Si és fes plegar en el moment de l’imputació tindrÃem que n’hi hauria prou amb una denúncia per a fer plegar a qualsevol polÃtic en actiu. Però quan el jutge d’instrucció considera que cal processar, l’honorabilitat de l’acusat i processat està massa posada en tela de judici com per a que pugui ocupar un cà rrec públic i donar exemple a la ciutadania. Perquè la primera obligació del polÃtic és donar exemple ètic i moral a la ciutadania i això no ho haurien d’oblidar mai.
El cas és que aquà no plega ningú fins que no té més remei. I fins i tot ens trobem amb casos de persones condemnades, com Josep Maria Sala del PSC-PSOE, que després d’haver estat condemnades pel cas FILESA han tornat a ocupar cà rrecs rellevants al seu partit polÃtic. És a dir, ni tant sols una sentència ferma de condemna obliga ningú a deixar la polÃtica. Això és incomprensible.
Aquests dies estem veient que a Alemanya passen força diferents. Allà acaba de dimitir una ministra perquè han dit que va copiar la seva tesi doctoral fa 30 anys. La ministra alemanya d’educació ha dit que això és fals, que és querellarà contra qui ho ha dit però ha plegat. Aixà els alemanys no tenen la sensació que la seva ministra és una tramposa.
El que ens passa als ciutadans de l’estat espanyol és tot el contrari: la sensació que tenim és d’estar governats, legislats i jutjats per corruptes. I això vol dir que la corrupció a més petita escala està plenament justificada a nivell moral. Si els que fan les lleis, els que les han de fer complir i els que les interpreten no els hi fan cas, per què ho ha de fer el poble pla?
No és que calgui la substitució de tota una classe polÃtica ( en la que incloc l’elit judicial), és que cal una transformació dels valors morals de la societat gairebé revolucionà ria. I això significa formació. I significa lleis clares. I significa divisió de poders. I significa, en el fons, moltÃssima més democrà cia. Deixar la polÃtica en les mans exclusiva dels polÃtics professionals s’està demostrant que és un immens error.
Elogi dels diners
Diners de tort fan veritat ,
e de jutge fan advocat,
savi fan tornar l'home orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial
segons que n'usa
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes
Diners magres fan tornar gords
e tornen ledesmes los bords
si diràs "jas" a hòmens sords
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans,
moros, jueus e cristians
leixant a Déu e tots los sants
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc
e fan honor a molt badoc,
a qui diu "no" fan-li dir "oc",
vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar,
si•ls pots haver no•ls leixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
Papa de Roma.
ANSELM TURMEDA
youtu.be
|
| |
_Esparta_ |
Els alemanys
Wednesday, February 13th 2013, 12:05 PM
són igual de corruptes que els espanyols, de fet la corrupció és quelcom inherent al ser humà ; el que passa que allà el cost de que t'enganxin és molt més elevat que aquÃ.
Alemani disposa d'un sistema electoral mixte, dels 598 diputats, 299 són escollits de forma directa pels ciutadans, mentre que els altres 299 corresponen a llistes tancades.
Cada ciutadà alemany vota dos cops: un per diputat i un altre per partit. Per tant, els diputats s'ho han de currar, han de fer quelcom útil pel seu districte. No com aquÃ, que un cop són a Madrid s'obliden de tot, això sÃ, el dia de les eleccions tots a fer-se la foto amb avis, bebés, el gos i el periquito.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
