Tu no ho saps... podries rescatar-me o desterrar-me de la teva vida amb una sola paraula, però em deixaràs en la incertesa i em ferirà més profund que qualsevol altre destí.
Tu no ho saps... podries repudiar-me o estimar-me amb un sol gest de la teva boca, però ignoraràs la meva existència i em faràs tornar invisible, i el vent es durà la meva ànima i la fondrà amb la resta de l'univers... ja no seré.
Tu no ho saps... podries respirar el meu alè als teus llavis o expirar de cop el meu record amb un fort sospir del teu pit, però em castigaràs amb el silenci i el seu ressò sord retrunyirà en el meu cor fins a l'últim dels seus batecs.
Tu no ho saps... que no et trobaré, mai més, en ningú més... que em quedaré vençuda i resignada i que et recordaré per sempre... i tu, no ho saps.
20Abril, tu no ho saps, tu, que tot i aquest sentiment que et consum, tot i tot el què expresses, tu no ho saps, tu no saps que se t'obre un univers de sapiència davant teu, obre els ulls i l'anima i no l'ignoris; tu no ho saps però ho hauries de saber tu també!
M'ha agradat infinitament el teu escrit i no saps com.
20Abril, tu no ho saps, tu, que tot i aquest sentiment que et consum, tot i tot el què expresses, tu no ho saps, tu no saps que se t'obre un univers de sapiència davant teu, obre els ulls i l'anima i no l'ignoris; tu no ho saps però ho hauries de saber tu també!
M'ha agradat infinitament el teu escrit i no saps com.
Ostres Abril, no sé si és més hermós o dolorós, però penso que ho has dit tant bé!
Potser no hauriem de deixar-nos mai sencers a les mans d'algú, i donar-li el poder absolut. Però qui no ha estat bojament enamorat?
Una abraçada.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't