| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de XaviNet
|
|
| |
Estació de trànsit
 divendres 8/febrer/2013 - 05:39  892  5
Aquest és un conte sobre dos personatges, en Xavi i l’Eva. Aquests personatges resulta que es troben a l’estació de França de Barcelona –m’agrada l’estació de França, la seva llum, els seus esplais amples!- on han arribat dels seus respectius pobles de fora de Barcelona. I es posen a xerrar i xerrar. S’entretenen i s’ho passen d’allò més bé. Van a dinar junts.
S’expliquen el que senten, els que els passa a la vida, les seves aventures i desventures. S’agraden. S’expliquen coses íntimes, que no les haurien explicat ni als seus amics o amigues més íntims. Per que ho fan? No ho saben, però s’hi troben bé, relaxats. De tant en tant els ulls es fitxen en els altres ulls i espurnegen de plaer. Els arriben pessigolletes que van des del sexe fins el cor, que pugen i baixen. I llavors els entra una calor agradable que els omple tot el cos. Es donen i acaricien les mans. Estan al cel...
Els passen les hores sense adonar-se i resulta que encara no saben quin tren han d’agafar cap dels dos. Arriba la nit i llavors se’n han d’anar per que tanquen el bar i l’estació. Truquen a casa seva i donen una excusa de per què han de quedar-se a la ciutat. Busquen una pensió a la vora. Aquella nit dormen cadascú en una habitació diferent. Quan estan al llit tots dos pensen que han perdut el tren però estan contents.
L’endemà pel matí es veuen per esmorzar i tornen a caure en la xerrameca. Tornen a l’estació a veure quin tren han d’agafar doncs han de fer altres coses, els espera la feina, la família, moltes coses per fer...ja s’han retardat molt! Però quan s’acosten a les taquilles per demanar quins trens va l’Eva i li pregunta al Xavi si tornarà un altre dia a Barcelona –error fatal!- ...i tornen a caure a la mateixa xerrameca...
I així un dia i un altre, i un altre. I se’n adonen que no volen deixar d’explicar-se històries, anècdotes, sentiments. S’expliquen coses que tres o quatre dies abans els hauria fet vergonya dir a ningú. S’obren el cor. No es coneixien de res abans i ara sembla que tota la vida hagin estat junts, un al costat de l’altre, con dues ànimes bessones. Tots dos és comporten com Sherezade: no volen parar d’explicar contes per que si no saben que ve la mort d’allò que els ha fet passar aquelles estones tan agradables.
Aquest xat és l’estació de trànsit de tots i totes nosaltres...
XaviNet
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
XaviNet |
Relat inacabat
Saturday, February 9th 2013, 4:17 PM
En efecte el relat és inacabat, com la vida. Què passarà entre en Xavi i l'Eva? Jo podia haver donat la meva resposta. Però he preferit deixar-ho obert. El que més interessa és posar-se en la situació i deixar volar la imaginació i el sentiment. Cadascú de nosaltres li pot donar una sortida, segons es trobi ell mateix. Us animo a fer-ho, a continuar el conte. Si us ha agradat i us ha arribat a dins, continueu!! El relat ja no és meu, és vostre. Continueu-ho a la vostre manera, tal com faríeu a la imaginació ( o a la realitat!). Veureu que és fàcil escriure si hom vol dir quelcom de viu, que us importa. L’escriptura és vida també. Per això hi ha tantes sortides com persones i situacions. Tots i totes som diferents...alhora que tenim moltes coses en comú.
Moltes gràcies a tothom que heu escrit comentaris tan elogiosos. Potser un dia en faré un altre, si puc.
XaviNet
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
