Jo et regal el tros que més t’agradi
del meu cos tant cansat de topar-se amb el fred.
Jo deix vessar el desig -que com aigua quan neix
arriba als arbres- perquè no vull morir essent estàtua.
Jo moriré essent molt teu, donat a l’amor i a la paraula,
però mai no admetré donar-me mut a la soledat clara.