| |
Micropà tria o 46 anys de ruc. Barcelona-I
 dimecres 2/juliol/2008 - 07:19  489  1
Ningú no ho diria
però vaig néixer
a un hòspital
que hi havia davant del Ritz.
Mentre ma mare em maria
i m'alletava per primera vegada
a escasos metres fornicaven
fortunes internacionals
en suits inimaginables.
La meva mare quan em va tenir tenia 39 anys
i feia décades que tenir un fill era
l'obessió de la seva vida,
total per a tenir-me finalment a mi.
El meu pare tenia 52 anys i no volia fills
tots els espelmatozous arribaben morts
als òvuls de la meva mare
i el meu pare reia com un boig
i picava l'ullet als espelmatozous morts
però
un dia
ma mare va aconseguir miraculosament
que un espelmatozou ressucitès
i va quedar en estat
de forma inexplicable
i vaig neixer jo,
als nous mesos i alguns dies.
En el moment de néixer
ma mare estava sola
-llavors no estava de moda que els pares acompanyesin les mares al part-,
havia patit molt,
però encara va tenir esma per a preguntar:
"Està bé el nen?
Té els dos braços, les dues cames, els dos ulls, el nas,
tot el que hagi de tenir?"
I el metge li va dir que sÃ
i ella va donar grà cies a Déu
sense adonar-se'n que era ella
qui tenia tot el mèrit.
|
Contactes
Registra´t
