| |
Desperta
 dimarts 5/febrer/2013 - 05:32  1423  3
El matà desperta, desplegant ses ales, mentre la lluna, encara penja del cel.
Hi ha una petita i senzilla resplendor ballant pels carrers.
Trucades desitjades, trossos de cor escampats pels penya-segats,
q volen cel amunt per ajuntar-se de nou, soldant-se en un sol pedaç.
La memòria, és el ressò d'una cançó silenciosa q costa entendre,
q es dispersa en el temps, q es difumina, q s'esvaeix...
El cor no pot patir per allò q els ulls no volen veure,
potser sigui millor la ceguera.
El món es desperta a la carrera, s'acabarà imposant,
amb l'esperança q millors dies vindran.
M :-P
|
| |
|
Contactes
Registra´t
