| |
ODA A SOR TERESA FORCADES
 dijous 31/gener/2013 - 07:52  483  3
ODA A SOR TERESA FORCADES
Qui s’atreveix, sor Teresa Forcades,
A dir que ets dona desaprofitada
Si amb vostre verb d’huracà i immensa ciència
Mostreu i demostreu que som sobrers
Que els mascles no servim ja per a res,
que sobrevivim només per clemència.
Sou la creuada de la veritat ,
Monja quixota que tot – tot ho sap
Que envestiu fort jerarquies i empreses
Però a vos ningú mai no us silencia.
Diu que us van manar Jesús i Maria:
Sor, reparteix hòsties mentre reses.
Soc ignorant, amo vostra retòrica,
La moral i la ciència biològica:
Jo vull marxar amb vos del laberint
Mateu el dimoni del capital,
no ens cal més quÃmica que la que ens cal,
Que el cos i l’à nima ens van pervertint.
Solità ria feu vostra creuada
Contra una societat feble i corcada,
Que només creu, cega, en el guany pel guany
Vos assenyaleu amb vostre dit terrible
Els que sense manies són horribles
i ho enverinen tot amb el seu afany.
Renaixent i bella com una albada,
Clara i nÃtida com la matinada,
Necessitem de vós somrÃs i veu,
Que heu de bastir nostres esperances
Per a combatre les nostres mancances
Perquè amb vos al davant tindrem a Déu.
Vos que esteu casada amb el salvador
Per què no li toqueu també el crostó
I li expliqueu bé que aquest món no pita?
Potser no sap que les bones persones
Reben pedres i roques de mil fones
i no les protegeix ni santa Rita?
Mare i germana Teresa Forcades
Rep mons versos humils com arracades,
Pregueu molt per mi, pecador plebeu,
Que ja avui vos sou beata i sereu santa,
Que els vostres precs siguin una gran manta
Per un agnòstic que dubta de Déu.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
