| |
LA BALADETA D’EN GARCÍA I EN BANYETA
 dimecres 30/gener/2013 - 04:44  517  3
Dedicat al Pep García, president de l’Associació de Veïns del Raval i patriota català, tot i que ell no ho sap. En broma, és clar...
En García, boig de content,
Carregat d’il•lusió i talent
a l’oficina a treballar,
a l’oficina a treballar,
Pensa en tant com progressarà
Com poc a poc arribarà
Pencant de valent, sent com cal,
Serà director general.
I potser pujarà molt més
No el deturarà res de res.
Però vet aquí que aquell dia,
pobre diable d’en García,
truquen de recursos humans
I ell es frega eufòric les mans,
Te clar que ha de ser un ascens
És millor que el Paco i el Vicenç.
I pensa que ara ja li toca
Perquè és el millor de la tropa.
Però el pilota del Fanjul
li fot una potada al cul.
Així a les dotze del mig dia
El desgraciat d’en García
Es troba fotut al carrer,
Sense feina i sense re.
Com li explicarà a l’Isabel
Que volia veure Israel?
Com li explicarà a la canalla
Que ja s’ha acabat l’ou com balla?
I com pagarà la hipoteca
De la Medina i de la Meca?
Amb el finiquito firmat
Camina trist per la ciutat
No vol arribar al seu pis
I explicar que és un home gris
Totalment buit i fracassat,
Totalment buit i fracassat.
O arriba un àngel de segona
O el bo d’en Garcia es desploma
I llavors veu una taverna
Que du per nom “LA VIDA ETERNA”.
En García demana mam,
S’emborratxarà amb mil voll damm.
Però de sobte un personatge
Molt més vermell que un mal oratge
Seu amb ell i demana vi
Copes per a tu i per a mi.
El Garcia canta la-là
I el banyeta riu ha-ha- hà
Vet aquí que a la quarta copa
Quan l’humà està com una sopa
Veu les banyes de Satanàs
I una cua grossa com un mas.
Satan li diu no tinguis por
Que sóc la teva solució
Per la teva anima dolguda
Per la teva vida fotuda,
t’han retallat per tot arreu,
sembles, tiu, l’ecce homo a la creu!
Satanàs, vade, vade retro,
Apa adéu noi que agafo el metro
Mai no cauré en la temptació,
Vaig anar a La Salle, jo.
No em venc per un plat de llenties,
Ni per cardar amb mils de ties.
Jo sóc un cristià com cal
Encara que em tibi el pardal.
No em vull cremar a la teva olla
per poc sexe i poca virolla.
Satanàs sap de la feblesa
Dels humans. Convenç de pressa
En Garcia amb el seu talent
I li dona aquest argument:
Podries fotre al Fanjul, rei,
Que a més és de l’Opus Dei.
I després seràs diputat:
En coneixes a cap d’honrat?
I arribaràs a president
Sempre que siguis obedient.
L’humà pensa que és un bon preu,
signa els papers que en Satan treu.
Te el palau més luxós del món
I carda amb la Sharon Stone.
El Fanjul recull ses burilles
Mentre el seu poder tira milles.
Ja és president de la nació:
no roba menys que l’anterior.
Té companys repartits pels bancs
Que li cobreixen tots els flancs.
Que no hi ha ni un sol pam de net
Ja tothom ho dóna per fet.
Mentre Satan tira de veta
Déu deu tocar la pandereta
En alguna illa ben perduda,
fa panys i anys que no saluda.
L’epitafi ell el te molt clar
Si algun dia l’han d’enterrar.
“Si no voleu dormir al ras:
Trieu sempre, sempre en Satanàs!”
|
| |
|
Contactes
Registra´t
