|
Em segueixen
dimarts 29/gener/2013 - 08:24 1485 4
Fa temps, no sabria dir quant, algunes setmanes, mesos...
potser són anys...no sé quan va començar.
em sento perseguida, assetjada...
no és res perillós... no fa por,
però allà està , constant i impassible,
sempre a la ombra dels meus passos.
Sé q no sóc la única, ni la primera, ni l'última,
és una constant en la vida de molts,
en puc donar fe.
Apareix quan menys t'ho esperes,
quan creus q la cosa està tranquil·la, en odre...
ja! sobretot quan tens plans...
i fa rabia, molta, més de la q haguessis imaginat,
pq , bà sicament, no és q t'estronqui res important, o si,
però ho fa, en coses q et fan grà cia.
A vegades pot ser cruel i també apareix en moments crucials,
però bà sicament és un toca-collons q s'avorreix en excés.
Per si no el coneixeu, és diu Murphy... i ha fet no sé quina llei,
diria q no és constitucional, però a aquest el deixen fer tranquil·lament,
M :-P
|
|
|