| |
EXTRAVAGÀNCIES POLÍTIQUES
 diumenge 27/gener/2013 - 07:28  441  0
No m’ha agradat la hipocresia que han gastat aquesta setmana els principals dirigents de CDC dirigint-se contra en Jordi Martí, president de la federació de Barcelona – ciutat, per la dura crítica que el Consell de Barcelona de CDC va fer contra en Duran i Lleida.
Quan els de dalt reclamen unitat, entenc que haurien de començar per demanar-la al senyor Duran, que una i altre vegada es manifesta en contra de les resolucions de CiU. Es cert que mai no vota en contra d’aquestes resolucions – quanta gent d’Unió perdrien la menjadora si això passés i on acabaria anant a parar el senyor Duran ? – però és evident que fa la guitza tant com pot.
A la darrera assemblea de l’agrupació de Ciutat Vella vaig criticar molt durament Duran i el que vaig dir va ser corroborat per la major part dels assistents. Probablement això és el que ha passat a la major part de les agrupacions de Barcelona i la conseqüència democràtica de tot l’anterior és que la Federació de Barcelona – ciutat fes un comunitat crític contra aquest senyor.
Jo d’això, contràriament a com ho anomena el senyor Oriol Pujol, no en dic extravagància, sinó democràcia interna. Li molesta al senyor Pujol que hi hagi democràcia interna a CDC? Li molesta que els militants de base no puguin expressar i votar el que pensen?
Per què el senyor Mas i el senyor Trias, que en privat manifesten el mateix que els militants de base i que els quadres intermedis – que n’estan fins els nassos de Duran – quan s’ha de posar el senyor Duran a lloc o quan s’ha de defensar la democràcia interna de CDC en comptes de fer-ho els baixen els pantalons i defensen un individu que està intentant fer esclatar el procés sobiranista des de dins? Estan contents de que Duran sigui el cavall de Troia de l’espanyolisme assimilacionista dins CiU?
Quan vaig manifestar a CDC la meva absoluta disconformitat amb l’actitud de Duran, en Jordi Martí – president de la federació de Barcelona i a qui li està tocant injustament el rebre aquests dies – em va contestar que no em preocupés, que això és com si anéssim a un autocar que va cap a la sobirania. En Duran va dient, però el conductor és l’Artur Mas.
Li vaig contestar que hi estava d’acord. I continuant el símil li vaig dir que els passatgers de l’autocar eren els catalans. I que al costat del conductor, hi havia el guia, que era el senyor Duran. L’autocar havia d’anar, per exemple, a Olot. Però el guia no parava de dir que Olot era una merda, que com se’ns acudia anar a Olot, que la Garrotxa és el pitjor lloc de l’univers i que el que havíem de fer era anar a Mataró. És evident que molts dels passatgers pensarien que la companyia dels autocars – CiU – estava com un llum i això tindria repercussions en futurs viatges ( els vots que CiU ha perdut en favor d’ERC que té les idees molt més clares: vol anar a Olot i punt ) i també hi hauria gent que baixaria de l’autocar per tal de no anar a Olot. Per anar a Mataró o a qualsevol altra banda. Això ho toleraria alguna empresa d’autocars? Jo diria que no. Doncs resulta que CiU no només ho tolera sinó que criticar-ho li sembla una extravagància i renya als que diuen que si l’autocar ha d’anar a Olot, ha d’anar a Olot i que ja fa massa temps que el guia està fent el ximple.
Sento un respecte reverencial per Unió Democràtica de Catalunya. De Carrasco i Formiguera a Vila d’Abadal ha sigut un niu importantíssim de patriotes i gent sana. Però la generació de Duran ha transformat Unió en una colla de grimpaires sense escrúpols.
Que el càncer està estès es nota en que Vila d’Abadal perdés el darrer congrés enfront del Duran. Trobo a faltar veus molt significatives i prestigioses d’Unió mullant-se en aquest debat com, per exemple, la de Joan Rigol o Agustí Bassols.
Potser és hora de començar a dir als nostres dirigents, primer, que han de ser molt més respectuosos amb la militància i, segon, que estem molt cansats de les seves extravagàncies.
|
Contactes
Registra´t
