I quin plaer...
altre cop la calma.
La calma que tant m'agrada,
la calma de no esperar,
de res no enyorar.
La calma de sentir-te plena,
completa, sencera...
sense necessitar.
La calma que no et rosega
l'ànima,
que no et tortura el cor,
i no t'imposa condicions
ni tampoc obligacions.
La calma de sentir-te a casa
en tu mateixa, al teu lloc,
en el centre...
i que et fa sentir protegida i forta
davant de contratemps qualssevol.
La calma de l'eix...
quan tot gira al seu voltant
la calma dins la tempesta
la calma a l'ull de l'huracà
la calma d'estar en calma
la calma de Ser
la calma d'Estar.