| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de _Esparta_
|
|
| |
De quan em vaig passejar per l'Infern (I)
 dijous 24/gener/2013 - 06:52  498  4
Ja fa molts anys, en un dels meus viatges al continent africà, concretament a Botswana, em van parlar de Tsodilo, un paratge solitari format per quatre cims que emergeixen del desert de Kalahari. El seu nom va evocat en mi records d'èpoques passades, de quan feia d'explorador per a l'Imperi Britànic, però això ja és una altra història.
Tsodilo amavaga un secret només conegut pels khoisan, els habitants d'aquestes terres ignotes. Encara recordo el fantàstic relat sobre la Cova del Rinoceront mastegat, paraula a paraula, per un dels més savis shamans.
Els seus llavis parlaven owani, el seu ancestral idioma, pèro jo, perdut en les flames d'un foc a mitja nit, escoltava i comprenia cadascun d'aquells mots, i desgustava talment com si fos una mena d'elixir d'aromes i gustos delicats.
I escoltant aquest home de cara arrugada i fosca pell la nit rematada de mil estels va anar morint, i a trenc d'alba ell em va preguntar - "on destiges anar" - i jo vaig respondre - "al mateix infern".
El shaman es va aixecar, va llençar sorra sobre els moribunds troços de llenya que encara lluitaven per cremar, em va mirar als ulls - "amic Esparta, quan les brases expirin el seu últim alé recull les cendres i guarda-les. Torno aquí amb elles la propera nit de lluna nova, i busca'm a la Cova dels Rinoceronts. No mengis res fins aleshores."
I durant aquells feixucs dies no vaig gosat tastar res de res. I a les nits em ficava al llit recordant la ancestral història de les rogents baies de foc, l'aliment dels deus antics que podien dur-te a qualssevol lloc.
L'Infern m'esperava!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
