| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de _Esparta_
|
|
| |
Maleïts sindicats!!!
 dimecres 23/gener/2013 - 03:53  554  9
Tristes noticies per als treballadors de la Nissan, i per als aturats que haguessin pogut incorporar-se a la plantilla per tal de donar sortida a un model de cotxe que al final no es fabricarà a la planta de Barcelona Zona Franca.
Ser sindicalista és quelcom similar a ser un polític; si els segons es gasten els nostres diners sense massa miraments, els primers juguen amb les nostra feina, amb el pa de les nostres families.
Els qui han impedit la fabricació del nou model, i per tant la entrada de 4.000 nous treballadors, i han posat el futur de la Nissan Zona Franca en perill, aquests no perdran pas la feina, ja que la seva feina, en el fons, és viure a costelles dels altres i no fotre pal a l'aigua.
Maleïts sindicalistes! I ara sortireu al carrer per a defensar els llocs de treball dels qui treballen en oficines bancàries? No estaveu vosaltres als consells administratius de bancs i caixes?
Cinics!
PD: No està copiat de "El Mundo", és collita propia, a veure si llegeixen aquest bloc i em fitxen! :-)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
callap66 |
No volia entrar però...
Wednesday, January 23rd 2013, 8:48 PM
... he estat molts anys afiliat a un sindicat, el majoritari a Catalunya, ara no estic però per motius estrictament personals que no venen al cas.
Tots aquells que critiquen els sindicats el que haurien de fer és llegir més i no mirar tant els casos particulars; ignorar tot el positiu que han fet els sindicats, des de principis de la transició a avui dia, és no saber res de res i parlar per boca d'ase.
La lluita obrera, els avenços socials, el progrés laboral mai haguessin estat possibles sense el paper dels sindicats principals i de persones que s'han jugat la pell per unes condicions dignes, cosa que avui quan més cal de nou no passa tant ni de bon tros, ja que l'aburgesament i l'acontentament "burrocratitzat" fan que s'estimem més seure al sofà amb un bon puro a una mà, una copeta de whisky a l'altra (els que poden) i desentendre'ns d'allò pel que van lluitar i morir els nostres pares i avis...
Què passa avui amb aquests sindicats?, és cert que han perdut força, com és cert que el marc legal que ara els empara és més un llast que o pas un suport a la lluita obrera.
Que passa a Catalunya? que desgraciadament en manca un sindicat de classe amb cara i ulls amb consciència plenament nacional, i és una mancança molt i molt greu.
Ho deixo aquí perquè s'hi podria fer un llibre i ara no és el cas...
Més suport als sindicats i menys panxacontents auto satisfets és el què ens cal a tots plegats...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
