| |
LA IMPORTÀNCIA DEL TERCER EIX.
 dilluns 21/gener/2013 - 03:36  439  0
No sé si ho vaig llegir a un article o si ho vaig sentir a una tertúlia. El cas és que em va convèncer. Algú va dir – o va escriure – que al costat de l’eix nacional – no confondre amb el transversal – i l’eix social, ara ha aparegut un nou eix que oscil.la entre els partits que defensen la representació parlamentà ria tradicional i els que es volen acostar a la democrà cia directa.
Jo diria, doncs, que a Catalunya actualment hi ha tres eixos: l’eix nacional, l’eix social i l’eix democrà tic.
En cada un d’aquests eixos el català ha de definir què vol: a l’eix nacional ha de triar entre un estat centralista, un estat de comunitats autònomes, un estat federal o un estat independent.
En l’eix social el català pot optar entre ser conservador, ser liberal o ser social – demòcrata. Hi ha més opcions ( des de l’extrema dreta fins l’anarquisme passant pel comunisme però ara mateix no sembla que estiguin sobre la taula ).
L’eix democrà tic és eix que va des dels partits populistes amb lideratges quasi feixistes (o quasi comunistes, és igual ) fins aquells que defensem la democrà cia directa passant pels partits tradicionals. En aquest article vull parlar de l’eix democrà tic perquè em sembla que el més important en aquests moments per tal de decidir el nostre futur, es a dir, per tal de decidir, també, a nivell nacional i social.
Que el parlamentarisme representatiu està en crisi és d’una evidència absoluta. No són només els casos de corrupció, que també, sinó bà sicament que la gent no veu que els dirigents polÃtics li solucionin els problemes – eix social -, no el porten a decidir a quin estat vol pertà nyer (al cab i a la fi, un estat no es quelcom reconsagrat, sinó simplement un marc jurÃdic ) i, en resum, no se sent representat.
Combaten dins l’eix democrà tic quatre tipus de forces diferents.
Les absolutament populistes, que recorden els moviments nazi-feixistes de començament del segle XX: podem pensar en els neonazis de Le Pen o en Plataforma per Catalunya.
A mig camà entre el populisme i els partits polÃtics tradicionals, han nascut una sèrie de partits que si ve no se’ls pot considerar de cap manera neofeixistes perquè la seva ideologia és clarament democrà tica, se’ls pot considerar populistes en el sentit que tenen solucions fà cils i demagògiques per a tot. Entre aquests partits a casa nostra cal destacar Ciutadans i a l’Estat Espanyol UPyD.
Hi ha els partits tradicionals en els quals no hi ha ni un bri de democrà cia interna i funcionen més com una agència de col.locació i de distribució de favors que no pas com a agents representatius de qui els ha votat.
Finalment, hi ha els partits que defensen obertament la democrà cia directa. A casa nostra ho fa de manera molt clara de CUP i el Partit Pirata ( la gent s’ho pot anar prenent en conya, però el Partit Pirata ja té representació a Alemanya, Suècia i Gran Bretanya i l’expansió per Europa sembla que no té deturador ).
Fa uns anys, parlant amb una dirigent i regidora d’ERC, em comentava que jo, com a independentista, era d’esquerres perquè estava a favor de l’alliberament nacional; però que, com a liberal, era de dretes perquè no estava a favor de l’alliberament social ( això ho deia ella: jo crec que ha fet molt més per l’alliberament social el liberalisme que el socialisme, però ara no és aquest el tema).
El tema és que si ressegueixo els elements bà sics de la meva ideologia resulta que no hi ha cap partit que em representi del tot. Com a liberal, em representa CDC. Com a independentista, em poden representar CDC, ERC i les CUP. Com a demòcrata, em representen les CUP i el Partit Pirata. Pel que fa a la forma d’estat sóc republicà i, per tant, em representen ERC i les CUP.
Què vol dir tot això? Això vol dir que jo per unes coses votaria un partit i per unes altres coses en votaria un altre. Com que això no és possible el més sensat és que el poble estigui el menys representat possible. Que la majoria de les decisions les pugui prendre el poble sense intermediaris i no al revés: que siguin els intermediaris els qui suplantin la voluntat del poble.
Qui m’ho havia de dir, després de rondinar tant contra les acampades dels indignats, que, pel que fa a la necessitat de transformar urgentment el sistema democrà tic, els hi acabaria donant radicalment la raó.
|
Contactes
Registra´t
