|
|
|
|
 |
 |
|
|
|
Article del bloc de arale
|
 |
|
ONCE UPON A TIME THE HISTORY OF A BOOK.(part III)
divendres 18/gener/2013 - 02:45 557 3
Li agradava somiar q tenia les paraules amb les q podia posseir el món sencer.
Possessió, dominació, admiració...
Es preguntava q desitjava més...
També li agradava imaginar gent llegint els seus papers desordenats; gent a qui li brillessin els ulls al fer-ho i q els fes volar més enllà de les seves fronteres.
Tot i els seus desitjos, no tenia fe en el seu possible talent, potser per això tot quedava allà, junt, barrejat, oblidat...
Tenia l'absurda addicció de lluitar contra les paraules q se li amuntegaven en el cervell, i per tal d'alliberar la pressió q li produïa, no tenia més remei q seguir col·leccionant papers desordenats.
Cartes a desconeguts a qui coneixia perfectament...
N'havia escrit... ja no sabia quantes.
Ho havia fet per necessitat, necessitat d'escriure, i li era més còmode si inventava persones a qui poder dir coses q li agradaria poder haver dit algun cop a una persona de carn i ossos; potser ho feia pq els seus desconeguts li resultaven més reals q la gent físicament real.
Tot el q havia escrit, ho havia sentit, tot estava dins seu, tot formava part d'ella, pq la seva vida era tot el q sentia, i sentia tot el q escrivia.
M :-P
|
 |
 |
 |
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
 |
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
 |
 |
|
 mart2010 |
penso...
Friday, January 18th 2013, 9:00 AM
que l'"altre", el físicament real... és l'autèntic desconegut... mai l'arribem a conèixer. No som a la seva pell ni sabem del cert com interpreta el món o, en aquest cas, les nostres paraules ni en base a què ho fa.
Potser, els teus "altres", com que són ficticis, saps més com són... els pots dir millor les coses, saps com reaccionaran a les teves paraules, fins i tot saps perfectament què pensaran i/o contestaran... i, aleshores, ja no són tan desconeguts com els reals. Entenen a la perfecció què vols dir exactament i hi pots mantenir una comunicació excel·lent. I així, és més fàcil, oi?
De tota manera... és bo sentir, sentir intensament... com sigui!
Ànims! te'n sortiràs amb el paperam... :)
|
 |
|
 |
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
 |
 |
 |
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|