| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de traginer
|
|
| |
Avui divendres.
 dijous 17/gener/2013 - 07:34  481  11
Invocació
Condemnat al misteri dels enigmes
essent el pensament un ram d'incògnites
habitant els miralls una multitid d'absents
caiguts els déus al fons de les cisternes
deman a la pluja que damunt mi neixi l'herba.
Damià Pons i Pons (Exercicis per a la desintegració)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
mart2010 |
M'ha agradat!
Friday, January 18th 2013, 3:27 PM
Gràcies!
Molt dramàtica la invocació final aferrant-se a l'última esperança d'esdevenir aliment de vida un cop derrotat per aquesta.
i m'agrada l'expressió: damunt jo :)
No sé, però, si en tots els casos ha de ser damunt jo, o també es pot intercanviar per damunt mi.
No sóc llicenciada però... diré la meva... a veure si l'encerto:
-en aquest cas, tant si s'accepta l'expressió damunt mi com si s'hagués de substituir per damunt jo, en llegir-ho la pausa va després del mi o del jo:
deman a la pluja que damunt mi creixi l'herba
i crec que és del tot correctíssim. Potser s'hauria de posar una coma abans de damunt i després del mi, per aclarir l'alteració de l'ordre dels complements... però no em feu cas... perquè jo tinc comitis... i en poso massa.
Però hi ha una altra manera de llegir-ho, que és per això que en un primer moment també he pensat que hi faltava alguna cosa, que és amb la pausa després de damunt, abans del mi:
deman a la pluja que, damunt, mi creixi l'herba
en aquest cas, el mi hauria de ser m'hi:
m' = em me (a mi) i hi = lloc (damunt)
A mi m'agrada més la primera opció, sens dubte!
PD: si hagués de ser enterrada per força... també m'agradaria que damunt jo, creixés l'herba. De moment... que em deixin vagar per l'espai... i gràcies! :)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
