| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
DE LA MELANGIA
 dijous 17/gener/2013 - 07:14  825  14
Hòstia puta, estic melangiós i trist,
Melangiós i trist com la nota aguda d’un violoncel
I em pregunto què collons em passa
I no sé què és
I ho explico als meus companys de despatx
I em diuen que és el temps,
Aquest temps fred i ventós
Que aquests dies fa a Barcelona.
No m’agrada tenir aquesta acidesa estúpida
Clavada a l’estomac com un bisturÃ
I aquest interrogant fill de puta i immens
Fent miques el meu cervell
I preguntant-me què collons estic fent
Amb la meva vida.
El que em surt dels collons
I de la punta de la fava
I del cervell
Faig amb la meva vida.
Faig el que puc amb la meva vida,
Aquesta vida que a vegades sembla una fulla lluent
Per on corren gotes de pluja brillantÃssimes
I d’altres sembla una fulla agònica
A punt de que qualsevol cop de vent
La faci caure per a que tothom la trepitgi.
Bipolaritat tramposa que es reprodueix
Com les estacions en els tombs del planeta.
Hòstia puta, no m’agrado gens aixÃ,
Vull retrobar el jo vital, vitalista,
Irònic, sarcà stic, juganer, dialèctic,
Segurament superficial però dolç,
No sé si el metge em recomanarà pastilles,
No sé si hauré de llegir llibres d’autoajuda
O si hauré d’esperar que aquest temps de merda,
Finalment se’n vagi a prendre pel cul.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
zinc |
Ja saps que soc molt simple
Thursday, January 17th 2013, 7:30 PM
Estimat amic,
mira,no cal que li donis mes voltes,senzillament no t´agrada fer anys,és un mal dels nostres temps,els avis i avies s´en deuen estar enfoten de nosaltres i amb molta raó,pero que hi farém!!!!!!!,estem en un estar de benestar i ens em tornat frà gils he incoherents i no aceptem la vellesa,que no és tal eh?,fer anys té de ser una joia,veure el que has creat,lluitar per el futur i viure el present intensament,encare que em temo que és aquest viure el present el que t´angoixa profundament,s´en diu por..............,simple i ademés no hi ha pastilles que ho curin.
Conclusió:sols una.
VIU,amb tota la teva experiència,els teus defectes i virtuts assumeix uns i dona gracies per per lo altre i deixa´t estar de carrinclonades de nen petit,que ja tens una eda,coi!.
TEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE.
Una forta abraçada
Dolors.
|
|
TomasM-Porta |
Ei, grà cies a totes i a tots.
Thursday, January 17th 2013, 5:50 PM
Coi, jo també tinc dret a agafar una depre de tant en tant, no? Jo, que sovint vaig de mil homes, avui he necessitat la vostra companyia i el vostre escalf.
Vete: ja ho procuraré. Que vagi molt bé demà .
Calla: MoltÃssimes grà cies pels à nims. Una abraçada
Supernen (quin nom més bonic!): jo a manca de mas, avui he estat de sort. He tingut molta feina al despatx i m'he distret. Grà cies.
Esparta: mira, jo avui necessitava tendresa i no sexe. Queda poc viril dir-ho però ha anat aixÃ. Bé, de tant en tant, va aixÃ. Grà cies.
Clic: quin petó més tendre, preciosa. Moltes grà cies!
Edna: provocadooooooraaaaaaaaa!!! Les dones us sentiu aixà un cop al mes? Quina putada!!!!!! Moltes grà cies!
Lynn: Gran com un elefant, jo! MoltÃssimes grà cies per la teva tendressa i la teva simpatia.
Purpu: no tinc dret a estar depre? Ei em creus més cÃnic del que sóc, em sobravalores. Jo, com tothom, estic pastat de fang i sang i tinc dies ombrÃvols. La deesa ets tu!!!!
Catrinoa: prefereixo la vostra tendresa a les pastilles, de debò. Sóc de lletres i això de la quÃmica m'atabala una mica. Grà cies i petons.
Mart: grà cies per ser-hi. Mai no haguès pensat que els meus planys arribarÃen tant lluny!
Martina: he vist el vÃdeo del metro i jo també he rigut. Ets un sol, ho saps, oi? MoltÃssimes grà cies.
|
|
callap66 |
Hòstia Persi! amb perdó...
Thursday, January 17th 2013, 7:37 AM
Aquestes sensacions no són noves i diria que tothom les experimentem segons els moments o segon el moment concret que vivim; si de cas, crec acostumen aquests baix à nims que no depressions, a succeir després de les festes nadalenques o passant l'estiu i amb l'entrada de la tardor...
Els especialistes t'ho especificarien amb més cura i concreció, i el factor climà tic n'és en part responsable, unit a les rutines que poc ens omplen i ens deixen buits per moments; la solució, les solucions, les tenim cadascú de nosaltres, canviant rutines, sortint, fent exercici, l'esport és vital i activador d'endorfines i fins i tot pot esdevenir la millor droga per a viure i sentir-se més vitals..., encara que molts cops la mandra ens frena.
Que què fas de la teva vida?, et sembla poc el què has fet i pots seguir fent?, amb perdó doncs no et conec ni sé de la teva vida, però podria valer per tothom qui se sent baix d'à nims i s'ho qüestioni tot.
Ànim i endavant, i pensa que molts voldrien ser on tu ets i en les teves circumstà ncies o similars..., la felicitat és dins nostre, només l'hem de cercar i remenar com calgui. :-)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
