| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de arale
|
|
| |
ONCE UPON A TIME THE HISTORY OF A BOOK.(partI)
 dimecres 16/gener/2013 - 09:47  515  6
Hi havia una vegada, la història d'un llibre q mai es va escriure, si més no, no com a tal, no ben ordenat, ni fà cil d'entendre, ni, possiblement, de llegir.
Aquell llibre era el resultat dels apunts, potser contradictoris, potser ambigus, acumulats durant anys el llibretes i carpetes aplegades en una caixa oblidada a les golfes.
Tenia tones de fulls escrits amb invencions, anhels, poesies, frustracions...
Tot allò q se li passava pel cap anava directament a aquells papers, a través de la seva mà , aquella mà d'ungles rossegades per la incertesa de no saber quin de tots aquells mons imaginaris triar.
Recordava haver desitjat una festa sorpresa, algun cop. Recordava haver desitjat ser una persona especial, ser el centre d'un dels universos imaginaris q havia somiat milers de vegades.
Havia desitjat ser la millor persona, la més alegre, la més imaginativa, la més motivadora...
Havia desitjat ser moltes coses...
Ho va intentar infinitat de vegades, abans, fins i tot, de desitjar-les.
M :-P
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
morgana |
Hola
Wednesday, January 16th 2013, 12:08 PM
Em sembla entendre que dius que un llibre no cal q tingui format de llibre per ser-ho?
Potser, tal com diu en callap66, ja n'hi ha masses, però entenc aquesta mena de necessitat , en un o altre moment de la nostra vida, de ser els protagonistes , per alguna cosa ho som de la nostra vida,oi?
També li haig de donar la raó a callap66 en que tots som especials, tot i que mols cops no ens hi sentim, aquà te la dono a tu.
|
|
callap66 |
SÃ, arale!
Wednesday, January 16th 2013, 9:55 AM
Com si es tractes veritablement de la meva "obra literà ria", escampada, desordenada i compartida sense cap ordre ni concert, sense la més mÃnima intenció ni potencialitat per fer-se llibre, ni cal ni em motiva traslladar res en un llibre..., el món en va prou ple de llibres, masses, i la majoria no reflecteixen gaire res transcendent, com la majoria del cinema actual..., has de cercar amb lupa molts cops; m'estimo més escampar esquitxos per a tot arreu i sigui el què sigui i desordenat, ben desordenat, com un caos, com jo mateix.
El que sà que no cercaria mai dels mai és reconeixements ni ser cap persona especial, ja ho som tots d'especials d'alguna manera.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
