|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de _Esparta_
|
|
|
Expressant poder a través del llengüatge corporal
dimecres 16/gener/2013 - 03:51 674 11
El ser humà i els altres animals expressem el poder mitjançant els nostres cosos. Hi ha tot un seguit de postures que permeten transmetre a aquells qui ens observen certa sensació de poder i confiança en nosaltres mateixos.
Evitar mirar a terra, alçar el cap, no desviar la mirada quan algú ens mira als ulls, esquena recta, treure pit, no creuar ni braços ni cames, i alguna que altra postura més fa que els altres vegin en nosaltres a algú que sap el que es fa i que no dubta de res.
Aquests postures, que em d'interioritzar fins que ens surtin de forma automàtica, ni que estiguem en un entorn qne ens incomda, ens permetrà destacar devant dels altres, i fer-nos més atractius a ulls dels demés.
No només això, sino que aquestes postures corporals augmenten el nostre nivell de testorterona, fent que realment la imatge que volem transmetre esdevingui real al cap del temps. Fer el contrari, transmetre debilitat i falta de confiança augmenta els nivells de cortisol.
Tothom sap que els trets masculins i femenins d'una persona venen determinats en gran mesura pels nivells de la testosterona/cortisol. Per tant, homes, camineu amb el cap ben alt i treient pit, el contrari us pot portar al camí del calçasses.
Per a més informació: AMY CUDDY YOUR BODY LANGUAGE SHAPES WHO YOU ARE. TEDGlobal 2012.
blog.ted.com
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
purpurinaa |
No es tant fer el gallet
Thursday, January 17th 2013, 4:40 AM
ni fer teatre !!
Si una persona està a gust amb ella mateixa, doncs punt !!
El problema es quan un pateix per una baixa autoestima, o una manca d'auto-confiança.
Llavors, totes les tècniques que puguin ajudar a estar mes reforçats , son ben rebudes. I una cosa tant inofensiva com el canvi d'actitud postural, val la pena de provar abans d'agafar el pot de paroxetina !!
Jo he trobat l'article interessant, Esparta . I hi estic d'acord, igual que amb la Martina .
No es tracta fins i tot tant d'amagar el que som, si no d'intentar superar les nostres limitacions . Es mes aviat el que diu el Serrat : " no me pidas... que me suba a un taburete ,... si quieres, probaré a crecer·"
|
|
callap66 |
Clar!
Wednesday, January 16th 2013, 6:35 AM
Si jo t'entenc perfectament, i fins i tot puc compartir una part (i això no és ser demagog) però el que no sé és si s'ha entès encara el què jo dic que és una cosa diferent quan s'abusa de manuals que no calen, quan unes formes acaben per anular-nos i no ser nosaltres mateixos, llavors, ho sento però només m'és carència de personalitat i agafar-se a models artificials i falsos.
Si del què parlem és de controlar la comunicació no verbal ens podem posar d'acord però més caldria no fer us de subterfugis que t'acaben per deixar amb el cul a l'aire davant de qualsevol observador una mica experimentat.
Ah!, fer veure quelcom que no ets no sempre transforma, ni sempre a millor, i potser el què s'aconsegueix és ser només que un bufó més al servei de...
Jo també podria fer estudis sobre... i no serien ni més ni menys encertats que els dels professionals, que respecto, anomenes.
Per acabar, tots fem judicis de valor i ens podem equivocar, tu no?
|
|
_Esparta_ |
No Callap
Wednesday, January 16th 2013, 6:05 AM
Allò que em contradiu no és pas demagògia, però si que ho és si em contradiu i em dona la raó (perdona el binomi, ja se que no tot és blanc o negre) en base a emocions, falacies, etc.
M'explico amb un exemple, dis que viure enmascat és trist, aquí fas un judici de valor, tothom viu enmascat en major o menor mesura. I tots anhelem tapar les mancances de les que en som conscients, o si mes no tractem de dissimular-les.
Amb la propia vida i la personalitat progressiva (només Dèu sap que és això) de vegades no n'hi ha prou. Sóm animals de costums, els hàbits costen molt de canviar, i per un mateix és gairebé impossible fer-ho. És per això que obrir-se als que diuen els professionals o els experts sempre és positiu.
|
|
_Esparta_ |
Ho diu la Amy J.C. Cuddy....
Wednesday, January 16th 2013, 5:09 AM
...psicóloga social i professora asociada de la Hardvard Business School; i base la seva tesi en recerca feta pel ella mateixa i el seu equip. Pot o no estar equivocada, i el que afirma pot no agradar-te, però està bastant en líniea en el que pots veure dia a dia en le món animal.
I és un fet comprovat científicament que, una persona sona, quan adopta un rol, que potser en un principi li incomoda, a la llarga s'hi acaba indentificant i l'acaba assumint com a seu. La ciència psicológica n'és ben coneixedora d'aquest fet i moltes teràpies es bassen precissament en això.
La nostra forma de pensar modifica el nostre cos, i el nostre cos modifica la nostra forma de pensar. I de la mateixa manera que pots entrenar la musculatura del teu cos, també pots entrenar la teva forma de veure el món, de relacionar-te amb els demés.... fins que al final, una cosa que al final et feia por, com per exemple parlar devant el públic, pot fins i tot arrivar a agradar-te i fer-te sentir genial.
La Amy ha fet un estudi prou interessant, amb conclusions ben raonades, no com les teves, que continuen sent demagògia.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|