Els seus ulls tristos el delataven. Havia nascut lliure! Però les fuetades del domador li recordaven la seva condició d'esclau. Clar que ja ho tenia decidit a la funció de tarda atacaria al seu represor, però al veure la cara de felicitat del nens que l'aplaudien s'ho va repensar i va decidir continuar com sempre. Almenys anava ben alimentat.
;)
com a Martina, em fa molta llàstima, i em recorda a moltes dones d'anteriors generacions que no trencaven el seus matrimonis per no perjudicar als fills i/o per què l'únic sou l'aportava el marit.
un lleó i un casat....
--Que et passa,casat.Com és que téns els ulls tristos?
--Que vols dir ,lleó insolent?.Jo estic enamorat i no tinc els ulls tristos.
--Si,si.Això diuen tots els casats però jo veig els ulls i.....
--Eres un miserable insolent,lleó, i no comprens res de res de la vida.