| |
donar la volta
 dilluns 7/gener/2013 - 05:46  1566  3
Això ho vaig escriure aquest mes passat... en una feina vora el mar (era el que tenia de bo). Una feina de semiesclavatge que m'ha sacsejat i m'ha fet adonar que el més important que tinc sóc jo mateixa, la meva vida, el meu espai, la meva llibertat... i que, ni per necessitat, no puc ni vull renunciar-hi. No es pot ni s'ha d'acceptar tot i menys, les faltes a la dignitat i de respecte.
I és que hi ha gent, que aprofitant les dificultats econòmiques actuals creuen que poden escollir la nacionalitat i l'idioma de les seves servents-esclaves. Ara, les volen catalanetes! Colla de fatxes encoberts...
Ara sóc feliç, sé més què valoro... i ho valoro més, estic més contenta de ser com sóc i m'estimo com mai ho he fet.
Així, deixo anar aquí aquest escrit que, amb bona fe, li vaig dedicar.
Que tingueu un molt bon dia!
Un dia de cel clar
El dia és fantàstic,
assolellat,
de cel clar;
malgrat s'ha llevat
girat
per a les dues.
Et deixo.
M'ho has demanat.
Me'n vaig...
Camino.
M'assec vora el mar
on les ones espeteguen
les ràbies,
les penes,
(i desitjo,
també les teves)
escopint-les amb fúria
contra les pedres,
mentre el sol
m'escalfa
amb promeses
d'esperança.
Em deixo abraçar.
I li dono,
de cor,
les gràcies!
El dia és fantàstic,
assolellat,
de cel clar.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
