|
SOBRE LA MORT DEL DOCTOR I CIUTADÀ MOISES BROGGI.
dimarts 1/gener/2013 - 08:44 433 4
Ha mort Moïses Broggi. Ja li tocava descansar en pau, després de 104 anys de brega. Després de 104 anys intentar millorar el món des de tots els punts de vista en que ell es veia capacitat per fer-ho.
Els sÃmbols no haurÃen de morir. De fet, els sÃmbols no moren. Perquè, més enllà del seu traspà s, allò que va simbolitzar el doctor Broggi continua dempeus i il.luminant a tots aquells que vulguin ser útils als altres, estimant no només de paraula sinó amb fets, fins a comprometre la seva pròpia existència.
I què és el que simbolitza en Moïses Broggi? Jo crec que simbolitza tres coses. Una gran entrega a la seva professió de doctor cirugià . Un gran compromÃs cÃvil. Una gran valentia.
El primer valor de Broggi i el més important és que fou un gran metge. Si només haguès estat un patriota, haguès passat desapercebut. Però fou un metge excepcional, reconegut per la seva excel.lència pels seus companys catalans i de fora. Aquesta excel.lència significa moltÃssimes hores de treball, un afany constant d’autosuperació i talent. I ens ensenya que el patriotisme comença a les nostres llars, als nostres tallers, a les nostres oficines, als nostres mercats. Qui no és un bon professional de la seva feina, no pot ser un bon patriota. I encara menys qui és un parà ssit social, és clar.
El segon valor de Broggi és el seu compromÃs cÃvil. La Catalunya contemporà nia ha donat un quants metges excepcionals, però no gaires que s’hagin compromés cÃvicament. La majoria han pensat que excel.lint en la seva feina ja contribuïen prou al progrès social. I potser tenien raó. Fa poc và rem poder veure la gran mansió d’un oftanmòleg barcelonà excepcional que mai ha brillat pel seu compromÃs social, ni polÃtic, ni nacional. Per això, quan els metges excepcionals, més enllà dels diners i de la posició social que els hi dóna el seu talent, decideixen sortir al carrer per transformar la societat que els hi ha tocat viure i esdevenen ciutadans amb totes les lletres d’aquesta paraula quedem corpresos de que aquestes coses encara siguin possibles en una societat on el bedell d’or sembla l’únic governant. Podem pensar en el doctor Broggi o en el doctor Trueta o August Pi i Sunyer.
Una gran valentia. Perquè defensar els valors democrà tics, republicans i catalanistes no ha estat fà cil. Perquè li va costar patir la repressió franquista i l’ostracisme, mentre que d’altres metges sense ideologia s’omplien la butxaca de diners i l’à nima de supèrbia.
I de paciència. Perquè ha hagut de donar el do de pit fins el darrer moment – es va presentar a les eleccions per senador per ERC -, cosa que sembla que ja no li tocava fer o potser sÃ, ves a saber.
La mort del metge – ciutadà ens entristeix però el sÃmbol roman Ãntegre amb tota la seva força i tot el seu mestratge. Perquè els sÃmbols no moren mai. Sempre ens continuen il.luminant.
|
|
|