| |
per al diagons...
 dissabte 29/desembre/2012 - 05:15  1690  4
no puc descriure el que sento ara mateix, per això ho faré de la millor forma que sé, amb una poesia, va per tu, amic nostre:
quan em vaig enterar de la notícia
que te'n havies anat per sempre,
el meu cor es va omplir de malícia
i va canviar de color, al negre.
Quan em vaig enterar de que la teua vida estava acabada
em vaig sentir molt malament, vaig quedar petrificada.
pensava que feien broma,
una de molt pesada, per cert,
però van dir que no, i costa
de fer-se la idea que tan jove que ets
te s'ha destrossat la vida, i a mi l'ànima.
Vas ser un ésser estimat
i continuaràs sent-ho,
però ja no et puc demostrar
que m'hagues agradat, de veritat,
quedar per a fer-ho,
i també per conèixer un noi molt simpàtic,
alegre i dinàmic.
Sense paraules ens hem quedat,
l'alegria ja no fluïx al xat.
Aquella persona que ens comptava acudits
sense avisar,
i que amb ell sempre teniem moments divertits,
ara ja no està.
No puc descriure el que sent encara ara,
no es pot escriure en paraules, Diagons,
que el que t'ha passat m'ha deixat més que frustrada,
disgustada, sorpresa, trista, apagada.
Eres un dels meus preferits de la comunitat(del xat.cat)
i pensava demostrar-t'ho en un futur,
quan per fi els dos haguéssim pogut coincidir i quedar,
abraçar-te, donar-te confiança fins a tal punt
que la diversió no sabria per on parar.
T'estimem, espere que això ho tingues clar,
que t'hajis mort no vol dir que t'anem a oblidar.
no vull enrotllar-me massa, sinó dormiré als teus lectors,
només vull aclarir-te que sempre has estat, i estaràs, dins el nostre cor.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
