Amb el panorama que hi ha ... I, a més, qui es vol matar, amb aquest país tan preciós que tenim? I allà a dalt, doncs ja hi anirem quan toqui. Visca l'Empordà, visca el rock català i visca Catalunya.
Bona setmana ... i fins sempre ben parits (i ben parides)!
Coincideixo: tenim un país preciós, un rock català esplèndid, una llengua a defensar...però...una consciència de país que fa fàstic.
D'altra banda, qui es vol matar? No crec que la vida tingui tanta importància. Desapareixes i tampoc no ho notarà ningú realment. Tots som individus aïllats de la resta, malgrat ens esforcem als vincles que establim. Si ara desaparegués jo mateix, no hauria esdevingut ningú ni res igualment. Som fum. I el fum s'esmuny i desapareix. Sempre.