| |
NOVÍSSIM POEMA DE NADAL
 dimarts 25/desembre/2012 - 06:46  636  1
Digueu-me qui és aquest jove barbut
Que va en moto com un boig pel pessebre,
Fent por als romans i als pastors alegres
I als ramats de xais, vaques i mamuts?
Com un sonat gira la ma, accelera
pensa que és una ventafocs fent tard
Ufff acaba d’esquivar en Gerard
Que s’ha llençat en planxa a la vorera.
Finalment arriba a l’establia,
jeu a la menjadora llarg com és
és a punt de caure sota el seu pes
Quan ho arregla picant de dits Maria.
I el jove barbut esdevé un vailet,
no ha trencat un plat en sa vida pura,
Que no ha fet, ni farà mai cap malura
Perquè per això és tot ros i blanquet.
En Pep desa els dos cascos a un racó,
li fa mal l’esquena de tanta gresca
car Jesús és jove i se les empesca
però Ell ja és molt vell, més seny, oh Senyor.
Abans que a Betlem obrin focus, llums
I els pastors arribin desfent filera,
Maria pren Jesús, la panadera
Li fot per dolent al beatíssim cul.
Diu: tu ets fill primigeni de Deu pare,
I has vingut a salvar la humanitat
Però jo et deixaré el cul allissat
Sempre que facis patir a ta mare.
Si vols anar de gresca amb els pescaires
No et juguis ni la salut ni la pell
Vindràs a l’establia en un camell
no en la moto potent i rondinaire.
Tu Pep digues-li a ton fill alguna cosa!!!!!!
O només a Jesús l’he d’educar jo?????
Els homes no serviu per a res, no
Si quan heu de parlar feu boca closa.
Al Pep li fa mal tota la carcassa
Però al Jesuset li pica el ullet
Piquen a la porta del portalet
I Melcior, Gaspar i Baltassar passen.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
