| |
M’AGRADA MOLTÍSSIM FER EL PESSEBRE, HAHAHAHAHAH!
 diumenge 23/desembre/2012 - 06:41  585  2
Jo, cada any, pel cap baix faig tres pessebres. El de casa a Barcelona, el del despatx i el de casa a Santa Coloma de Queralt. Crec que no hi deu haver cap any que l’hagi deixat de fer des de que ma mare em va animar a que l’ajudés, deu fer 45 anys o més.
Va haver-hi un moment en que li vaig dir al meu pare que era agnòstic i que no volia anar més a missa. El meu pare em va dir que li sabia greu, però que fes el que volgués, que Déu no m’ho tindria en compte. Ara bé, quan va arribar el Nadal del meu primer any de descregut i el meu pare em va trobar fent els pessebres de les dues botigues i el de casa, va flipar. Noi, qui t’entengui que et compri...
Cada any compro una o dues figures més. O fonts o rius amb aigua de debò. O algun artesà que es belluga. O el que sigui. El moviment, la llum, l’aigua fa que el pessebre esdevingui no només un monument a la melangia sinó un tros de vida. Un poble en moviment perquè ha nascut el sol, vet aquí.
L’inventor del pessebre ha estat un dels homes més valents, cultes, sensibles i intel.ligents que ha donat Europa: Francesc d’Assís. L’home bo, home humil, l’home alegre, l’home fraternal per definició.
Una de les diferències que hi ha entre Castella i Catalunya és que mentre a Castella fan “Nacimientos”, nosaltres fem “pessebres”. És a dir el que ells fan es redueix a l’establia, mentre que nosaltres ampliem el marc i dibuixem el que va passar el dia D a Betlem. Al nostre pessebre no només hi surt la sagrada família, sinó que hi surten els oficis antics i d’altres bocins de vida com el caganer, que ja em ampliat al pixaner, perquè els catalans som així. El fet identitari tocat per la Tramuntana ens va...
Alguna vegada he pensat que voldria afegir figures al pessebre amb una miqueta de mala llet. Ja tinc romans, però no tinc rabins, tot i que és segur que n’hi havia. Ja tinc flequers, pescadors, bugaderes, pastors de tota mena, però m’hi manquen poetes, advocats i dones de la vida.
Cap religió no seria res sense els seus poetes. El Talmud, la Bíblia, l’Alcorà són obres excelses de poetes immortals.
Pel que fa als advocats, bé, en el fons hi són, perquè també hi ha un trio de dimonis. Ja se sap que els dimonis sempre acaben perdent, però de moment, fan molt la guitza. O no?
I, pel que fa a dones de vida, no en trobo a cap mercat de figuretes per a que facin l’ofici més vell del món a una cantonada de l’establia. Jesús se la miraria amb els ulls agraïts : veuria en elles Maria de Magdala. Maria de Magdala, juntament amb sa mare, Maria, segur que van ser les dues humanes que el van fer més feliç.
Bon Nadal!!!!!!!
|
Contactes
Registra´t
