Jo ho interpreto com a un amor que no és del tot correspost.
I és aquest “veure’t i no veure’t” “tindre’t i no tindre’t”, aquesta incertesa és el que fa que l’enamorament sigui més gran.
És com allò que... al no poder tenir-ho, encara ho desitges més.
Penso que d'aquest poema se'n poden fer diferentes lectures i té a més uns quants caires. Un cert component possessiu rarament no hi és present a una relació amorosa. Però es passen per diferents estadis i hi deu poder haver un punt on "lluny" " aprop" "meu i teu" etc. prenguin significats més propers a una relació tranquila. Clar que "passió" i " tranquila" no les puc associar. Posats a triar qualificatius, una passió que se'n pugui dir així, ha de ser total, cega, absoluta, única...es que sinó, quina merda de passió, oi?
m'ha agradat, és molt bonic. Aquesta estimació tan pura seria lo ideal, però a mi m'agradaria que deixés de ser tan incert, poder gaudir amb la persona de forma més estable... encara que sí, sona a possessió, però no hi puc fer més, què hi farem.