| |
LA FI DEL MÓN I JO.
 dimecres 19/desembre/2012 - 03:09  490  0
Demà representa que és la fi del món. Ho van dir els maies fa no sé quants mils d’anys i la seva profecia ha arribat a la nostra època que és una època en la que els endevins, els profetes i les pitonisses fan el seu agost aquà i allà . I malgrat això ens les donem d’avançats, tecnològics i cientÃfics. Només faltaria.
Davant la profecia maia jo diria que hi ha tres postures: la majorità ria, que és d’incredulitat total, la de la curiositat i la dels apocalÃptics.
Hi ha incrèduls de tota mena, però hi ha una espècie d’incrèduls curiosa que són els incrèduls ignorants. Són aquells que no només arremeten contra la profecia maia, sinó que aprofiten per arremetre contra els maies i la mara que els va parir, tot i que no tenen punyetera idea de qui eren els maies i de les seves aportacions.
El que ha provocat en mi la profecia de la fi del món maia és una gran curiositat.
Primer, curiositat pel poble maia, que fou un poble admirable, que fou un poble amb uns coneixements tècnics i cientÃfics més que notables i que és un poble que no només el nostre respecte sinó també la nostra admiració.
En segon lloc, ha despertat en mi curiositat pel tema de les extincions, que no és un tema exclusivament profètic – l’apocalipsi de Sant Joan, per exemple – sinó que és un tema bà sicament cientÃfic.
La curiositat m’ha dut a llegir llibres bà sicament cientÃfics que estudien les cinc extincions massives que ha patit el món i que van des de la mort del 90% de les espècies del planeta al Pèrmic a l’extinció dels dinosaures a causa d’un meteorit. Tot això és ciència i no te res a veure ni amb mà gia ni amb religió. Són fets constatats, vaja.
Hi ha cientÃfics – sobre tot biòlegs – que opinen que ja vivim una sisena extinció. Per a afirmar-ho es basen en el decreixement de les forces de la natura – boscos, rius, mars i cels contaminats – i en el fet que en aquests moments desapareixen – s’extingeixen – més éssers dels que es creen – l’evolució d’una espècie dóna lloc a espècies diferents, com en el cas del mico primigeni que va donar lloc a totes les espècies actuals, entre elles l’home, o com el cà nid primigeni que va donar lloc al llop, la guineu, el gos i el xacal, per exemple -.
Evidentment no sé que passarà el dia 21 que, per cert, és el meu sant. Suposo que res. I suposo que res perquè si hagués de passar una cosa ja la sabrÃem. O potser no. Tsunamis i terratrèmols han vingut sense avisar i el que ha hagut de passar ha passat i ja està .
Una de les coses que aprens llegint llibres cientÃfics és que el món natural té la seva manera de funcionar que no te res a veure amb l’ètica humana. Quan es produeix una extinció massiva el món ni ens castiga ni ens deixa de castigar, sinó que es comporta com a tal món, segons la seva natura.
La conclusió que en treus de tot plegat és que els humans som una espècie terrena més i que tantes vegades com el món ho vulgui ens tocarà el rebre. Per ser justos tampoc no hem d’oblidar totes les meravelles que el món ens ofereix. I, en definitiva, el que acabes aprenent a tall de conclusió és que som una espècie feble, vulnerable, prescindible i que com totes les espècies te data de caducitat. Com la terra i el sol, per cert.
|
Contactes
Registra´t
