|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
DEMAGÃ’GIA I INJUSTICIES FINANCERES.
dilluns 17/desembre/2012 - 07:25 454 2
La veritat és que no veig clar que la dació en pagament per tal de llevar un deute hipotecari es pugui aplicar de forma retrospectiva sense consentiment de les dues parts. Fer demagògia a favor dels desnonats és molt fà cil, perquè a tots ens agrada posar-nos al costat dels febles.
Però imaginem que el preu d’un habitatge fa 10 anys era de 500.000 € i una persona va demanar un prèstec de 500.000 € per tal de comprar-lo. I ara resulta que el preu del pis és de 200.000 € i que s’ha amortitzat només 100.000 € del prèstec. A sant de què el banc s’ha de menjar en patates els 200.000 € de diferència?
No hem d’oblidar que, per una banda, qui va signar el contracte de compra-venda i de prèstec i d’hipoteca era una persona capaç jurÃdicament i que podia ser assessorada per un advocat i que el notari li havia d’aclarir tots els dubtes que tinguès i que, en darrer terme, ningú no va obligar a signar cap dels contractes que va signar.
Tampoc no hem d’obligar que un banc no és una casa de la caritat, que guarda els dipósits dels ciutadans i que té accionistes que tenen la confiança de que els deutors pagaran el que deuen més els seus interessos, perquè sinó els prèstecs es restringirien molt ( que és el que ara passa: l’economia està aturada perquè no circula el crèdit ).
Per una altra banda, jo no sóc gens partidari que l’estat salvi els bancs que han fet una mana gestió econòmica. És a dir: jo no rescataria mai cap empresa de cap mena. Si el mercat l’expulsa, l’estat no ha d’intervenir, perquè el mercat al final l’únic que fa és certificar l’aptitud dels uns i l’ineptitud dels altres.
Arribats aquÃ, em sembla evident que si l’estat ha d’intervenir, ho ha de fer a favor dels més febles i no dels més forts. És a dir, no es pot defensar mercantilment cap intervenció de l’estat en l’economia perquè l’intervencionisme l’únic que crea és un galimaties antinatural que s’acaba pagant; però, si mésno, l’intervenció de l’estat a favor dels més febles es pot defensar èticament.
Per tant, no haguès estat més lògic que l’estat haguès pagat les quotes dels lloguers dels ciutadans que no les podien pagar, beneficiant d’aquesta manera els bancs i deixant al ciutadà l’opció entre tornar els diners a l’estat o acabar comprant el pis i, mentrestant, pagar una quota diguem.-ne social?
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Cabrero |
Jo salvaria,
Tuesday, December 18th 2012, 5:53 AM
a banda de a tu, al BotÃn, als borbons, als jugadors de futbol de Primera Divisió, al Ramon Bagó i companyia, a tots els defraudadors, a totes les grans fortunes i a tots els banquers i adlà ters de Goldman Sachs. Potser això sà que seria just en ares del lliure mercat. I, a més, crearia un impost per a tots els rojinegres del món, anarquistes i gent de mal viure i antisistema amb carà cter retroactiu, que podria ser destinat a la Fundació de Rics Corruptes.
Ja ho deïa en Lorca: duro con las espigas, blando con las espuelas.
|
|
_Esparta_ |
Lo de que l'Estat pagui una quota...
Tuesday, December 18th 2012, 3:18 AM
...no és pas mala idea, sempre i quant ens pagui la quota de lloguer o hipoteca de tots els ciutadans, fer el contrari seria injust. Potser el millor fora que aquestes quotes fossin un prèstec que s'ha de pagar...mmmmh... espera.... però si precissament ja era això? No he dit res.
Jo no trobo just que uns paguin una hipoteca trinco trinco per un pis que van comprar, potser un pis de segona ma, lluny del centre d'una ciutat, mentre que a uns altres l'estat els hagi de pagar el deute, per un pis nou de trinca, o per un deute que apart de cobrir el pis va cobrir un cotxe nou, els mobles i ves a saber que més (l'altra dia va sortir el cas d'una imigrant que es va enduetar 300.000 euros quan el pis li costava 180.000, a que va dedicar la resta?)
També ha de quedar clar que l'Estat no salva els Bancs ni les Caixes, en última instà ncia el que salva és els diners dels impositors, d'aquells qui han deixat els diners al banc, diners de persones com tu o jo, en forma estalvis en un compte corrent, o a través d'un fons d'inversió, un pla d'estavis o un pla de jubilació.
Qui és el feble doncs en aquest cas? a qui s'ha de salvar? i costa de qui?
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|