|
Acompanya'm aquesta nit...
dissabte 28/juny/2008 - 09:59 1197 2
F.- Bona nit Tristesa. Estàs ocupada...? M'agradaria que em fessis companyia aquesta nit.
M.- Vaja... em sorprèn que em diguis això... ningú vol mai tenir-me a prop i, a més, ja estàs acompanyat per la Felicitat.
F.- Avui hi ha espai per a totes dues.
M.- I doncs?
F.- Doncs que hi ha coses per celebrar i per estar content... i d'altres que són tristes, i aquesta és la teva especialitat.
M.- I què celebres?
F.- Que sóc millor persona que fa un temps, que he après i que ho continuo fent, que vaig trobant el meu lloc al món... no sé coses importants.
M.- Això està molt bé. I quines són aquelles coses tristes?
F.- De fet... són conseqüència d'una cosa bona que em va passar ahir, i és que vaig veure a algú important que feia gairebé set mesos que no veia.
M.- Però...?
F.- Doncs... igual que fa dos anys, els dos ens trobem en moments incompatibles. Pensava que no estàvem tant lluny l'un de l'altre, però vaig llegir als seus ulls com n'estava d'equivocat.
M.- La vida té aquestes petites ironies, no trobes?
F.- Sí... molt en el fons té la seva gràcia. Dos anys fugint d'algú a qui estimo molt i ara que deixo de fugir canviem els papers.
M.- Així que ja et rendeixes? Pensava que lluitaries molt i apostaries per ella aquesta vegada.
F.- Rendir-me!? Mai! Aposto per ella i no he estat mai tan segur de res en tota la meva vida... però les meves esperances han minvat una mica. Tu no vas veure la seva mirada... deia moltes coses. Tot i així estic content per ella, no dubtava i això és bo. No es pot viure amb dubtes, prou bé que ho he aprés, jo.
M.- No pateixis xiquet, estàs ben acompanyat. Em penso que la Felicitat no et deixarà pas fàcilment.
F.- Ho sé, ho sé...
|
|
|