| |
Quien tiene un amigo, tiene un tesoro
 dilluns 10/desembre/2012 - 05:55  1067  0
Fa temps que no escric cap bloc, molt de temps. Ara, a la vigília de Nadal, he pensat i cregut oportú (per les circunstàncies), fer ressó d’una paraula màgica: la paraula AMISTAT.
L'amistat (del llatí amicĭtas, per Amicitia, de amicus, amic, que deriva de l 'amarratge, estimar) és una relació afectiva entre dues o més persones. L'amistat és una de les relacions interpersonals més comuns que la majoria de les persones té a la vida.
Es dóna en diferents etapes de la vida i en diferents graus d'importància i transcendència. L'amistat neix quan les persones troben inquietuds comuns. Hi ha amistats que neixen als pocs minuts de relacionar-se i altres que triguen anys en fer-ho.
Els savis i poetes de tots els temps han exaltat sempre l'amistat. A més de l'amor, es necessita l'amistat. Per als filòsofs grecs, expressa virtut, és un regal dels déus. Aristòtil esmenta tres tipus d'amistat: per interès, per plaer i pel bé, però només la que sorgeix del bé mereix anomenar amistat. Per Ciceró i Sèneca, l'amistat implica harmonia, bona voluntat i afecte, «voler i rebutjar el mateix».
L'amistat es demostra en la preocupació per l'amic, interessant-se per el seu benestar, pels seus problemes i assoliments. Per això procura reunir-se, comunicar-se o conviure amb ell. Un amic és el que està en tot moment, el que t'aixeca quan estàs decaigut. És en la torbació on l'amistat es posa a prova. Ciceró comenta: «Només en el perill es coneix al veritable amic»(estret de la wikipèdia)
Un amic , un tresor. Això és el que sempre he escoltat i el que sempre he pensat, però….a qui pots considerar realment un amic?
De vegades penso que la paraula amistat s’utilitza molt a la valenta.
Hi ha qui fins i tot pensa que agregant a algú al facebook, twiter, tuenti, etc… ja fa que sigueu amics. I fins i tot qui pensa, que si t’esborra patiràs per a això. Si mai ha estat amic, això no ho farà i per tant....no patiràs. Si t’esborra...allà ell...demostra amb els seus fets que mai ha estat un verdader amic.
Personalment, considero que un amic és molt més que tot això. Estic amb Aristòtil, però amb la tercera opció: amic per bé. Un amic, és algú que encara que no compartiu la mateixa opinió t’escolta, sense cridar. Algú que encara que li diguis alguna cosa que no li agrada, sap que li dius pel seu bé i viceversa. Algú que, entén, que quan li parles de qualsevol cosa, sigui la que sigui, no li dius per fer-li mal. Algú que no manipula les converses i vol fer-te creure que ets el dolent de la pel•lícula.
Parlant la gent s’entén, amb calma, quan està tot i tothom tranquil. Però hi ha qui no ho comprèn, i què és el que passa? Doncs que després de tant apretar i apretar es trenca la corda. De tant cridar i no deixar parlar…l’altre s’emprenya i entre tots dos s’escalfen les boques (fins i tot a alguns les mans).
En fi…tothom s’emprenya, tothom s’enfada, però si realment, des del fons del teu cor t’importa algú, la relació que has tingut amb aquella persona/animal (perquè els animals també són amics i tenen sentiments, fins i tot més que algunes persones), parles i ho sol•luciones. I no et comportes com un nen mimat i malcriat que pica de peus i comença a esborrar-te de tot arreu (sobretot de la seva vida), pensant ves a saber…
És un tema llarg, extens….però el missatge és clar…
|
Contactes
Registra´t
