| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de traginer
|
|
| |
De bon matí
 diumenge 9/desembre/2012 - 01:56  617  5
Ens pensem que endevinem els sentiments de l'altre, no podem, naturalment, mai no podrem. No té cap importància. En realitat és la tendresa la que m'interessa. Aquest és el do que em commou, que m'aguanta, aquest matí, com tots els matins.
Raymond Carver.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Xocolata |
La tenedresa, a voltes...
Sunday, December 9th 2012, 2:33 PM
néix, creix, es fa enormeeee, res no et sap greu, dónes, i et dónes, i com diu Alterego, aquest pilar que t'aguanta i et sostè, de cop... s'ensorra, i la tendressa es converteix en dolor, un dolor intens...
|
|
xanstu |
Viure amb tendresa
Sunday, December 9th 2012, 9:00 AM
Hi han molt tipus de tendresa, la tendresa pels fills, pels amics, per un fet, i... entre tots també hi ha la tendresa pel que estimes.
La tendreeeesa, el sentiment més sincer i humà que podem sentir. I el dónes, i el vols rebre, però no sempre és així... quan la tendresa ens atrapa, no la volem deixar anar i llavors es quan pensem que endevinem els sentiments de l'altre perquè visqui en nosaltres, per gaudir-la, compartir-la, sense condicions. Ès barreja d'estimació, de sinceritat, d'estar per l'altre...sensa res a canvi.. i Ho fas tot, però quan toques de peus a terra, i veus que l'altre et va donar ales i després et va ignorar i no va aturar amb sinceritat aquella tendresa, llavors..., llavors la tendresa es torna en impotència i en dolor que dura i costa de marxar. Però, a poc a poc queda el record del sentiment de la tendresa, la vivència, que no vols oblidar i busques recuperar a vegades no saps com... però l'esperança i un altre tendresa, la que sigui... neixerà.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
