| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de lavanda
|
|
| |
AVUI FA DOS ANYS
 dissabte 28/juny/2008 - 12:02  1292  8
Sé que no llegiras aquest escrit,peró necessito escriure el que tinc a dins.
Avui fa dos anys que vas marxar,
com un bon actor ho vas intepretar,
feia temps que ho tenies planejat,
i molt ben assajat.
La teva marxa,va ser brusca,res no ho feia pensar
ni tan sols sospitar,i meÂ’n vas voler culpar
fins l'últim moment et vaig creure
i res et vaig treure ni ofendre.
Al principi,no m'ho podia creure
em sentia culpable,perqué aixà m'ho vas transmetre,
i et vaig estimar tant,que tampoc podia veure.
Després del temps de cop sobtat
i de la teva crueltat
la vena va anar caient dels ulls,tenia forces voltes
peró anava caient i lligant caps,venien respostes.
Quan el meu cap i el meu cor fredament
van poder saber el teu plantejament
el cor es va trencar a trossets
i el cap eren caldets.
Tants anys de lluita i problemes importants,per no res,
de estar sempre en un segon plà ,només en el primer per lluitar
per solucionar,a tots els teus ajudar,pensar,treballar
un munt de problemes,un rere l'altre,sense parar
no eres capaç de fer res,d'afrontar,ni lluitar,ja tenies qui t'ho fes,
només eres capaç de traicionar-me i dir mentides.
La teva sang?,jajaja,Noooo,mai van moure un dit per tu
no obstant sempre eren la prioritat,
quan necessitaven es recordaven de tu
sino et tenien oblidat.
Els que no eren la teva "sang",són els que sempre et van ajudar
i tu a canvi, per l'esquena els vas apunyalar.
Quan ja tot el "marron" es va anar difuminant
vas i veu ,anar rumiant com fer fora a la que ja estava molestant
em vas utilitzar,com un simple clinex,usar i tirar...
no seré jo qui et jutji,per sort teva,algú ho farà ...
Ni tan sols et faré un mal que t'has guanyat...
no és el meu estil,ni em rebaixo a aquests nivells teu i vostres.
Quan em va passar el sentirme culpable del que realment no era
tant com et vaig estimar,igual et vaig arribar a odiar
i no sé que fa més mal...
Després em vaig enfadar amb mi mateixa,com no ho habia vist?
perqué no ho vaig parar?,...tenia massa feina a solucionar...
treballar per menjar i pagar...
Tens un deute material amb mi,que sé que mai cobraré
peró en tens un molt més gran,no mereixies ni la meitat
del que se't va donar...no tens remordiments,
perqué no tens sentiments...
peró tard o d'hora,
el que la fa la paga...tot t'arribarà !.
Avui ja puc alegrar-me que ja no siguis al meu costat
val més " sol que mal acompanyat"
peró no t'he perdonat i menys quan vas tocar el més sagrat.
Queden moltes "seqüeles",peró amb el temps s'anirant oblidant
i espero que també superant i curant.
L'únic que em queda dir és que vaig veure el teu joc
i que tinc la meva conciència molt tranquila
massa vaig fer per tu i per la teva "sang"
ara seguiré caminant i sempre amb el cap ben alt
i lluitaré per superar-ho tot,sóc lluitadora i puc fer-ho
i qui sap potser també m’hi ajudaran.
Només em queda dirte una última cosa...
podria utilitzar molts calificatius i tos t'identificarien
peró ni ha un que ja ho diu tot NO ETS UNA PERSONA!!!.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
selecter |
Una espurna que no s'apagui
Sunday, June 29th 2008, 7:52 PM
aixo hauria de ser la teva vida, m'agrada el teu escrit malgrat, que jo crec que per odiar algu s'ha de sentir, potser el personatge no es mereix ni que el odiin, per que no mereix ni aquest sentiment, els sentiments son per qui de veritat sels guany en positiu o negatiu, ell mereix la indiferencia la vida ja el colocara al seu lloc.
segueix endevant, per que un dit revolucionari mexica diu, "cuando una mujer avanza no hay hombre que retroceda" SALUT I FORÇA
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
