| |
El mòn s'acaba!!
 dimecres 21/novembre/2012 - 01:20  1493  5
Tinc un bon amic que té una teoria una miqueta estranya. Jo sempre havia pensat que era una de les seves “anades de castanya”, com diu ell. Però últimament, observant una miqueta el mòn que es mou al meu voltant (i obviant la feina, per descomptat!), començo a dubtar-ne un xic.
Ell parteix dels animals no-humans, i això ja em dóna peu a refiar-me’n. Diu que per tots és sabut que quan hi ha d’haver una gran tempesta, un terratrèmol o qualsevol tipus de gran catàstrofe, els animals dels boscos, les estepes i de tot arreu tenen una actitut estranya. Fugen sense que aparentment passi res, però ells saben que passarà. El seu instint o les seves previsions o el seu olfacte o el que sigui els avisa.
Continua dient que per tots és sabut, també, que els humans som força més lerdos que la resta dels animals, i que la majoria de sentits i d’instints els tenim atrofiats. És per això que triguem molt més a adonar-nos del que ens ha de venir. O que el nostre cos no reacciona a segons quins estímuls fins que la catàstrofe és al damunt. Diu que n’hi ha prou de veure les notícies per caure-hi de cop, per veure que alguna cosa molt grossa deu ser a punt d’arribar perquè estem així d’afectats. Aquí és quan diu que el mòn s’acaba.
Jo, com a psicòloga, penso que les alteracions de cadascú són individuals, i que no tenen a veure amb factors externs com una catarsi mundial o la fi del món prevista pels maies. Ara bé, jo, que n’he vist de tots colors a la consulta (per cert, aprofito per recomanar-vos el llibre “l’home que va confondre la seva dona amb un barret”. Brutal i, malauradament, cert), mai havia vist tanta gent... “afectada” al carrer.
Avui, tot just en els deu minuts de passeig entre casa meva i la consulta, se m’ha dirigit en un alemany molt mal pronunciat un indigent que arrossegava un carretó de supermercat del revés. He pensat que eren els efectes de dormir al carrer...
Abans d’arribar a la següent cruïlla, una noia d’uns divuit o vint anys, caminava sola, però xerrant i rient com si li acabessin d’explicar quelcom terriblement divertit. He pensat que devia dur algun auricular, però no. He pensat que era una conseqüència natural d’allargar l’adolescència.
Just abans d’arribar a la feina, una altra noia, d’uns trenta anys, venia sola i cantant òpera, amb una veu de soprano força correcte, però mirant a tothom que se la mirava amb cara de “perdoneu, jo no volia, però m’hi obliguen...”. He pensat... bé, ja no sabia qué pensar!
I en sortir, he vist un home d’uns quaranta-cinc anys aproximadament (no li he mirat gaire la cara) que venia fent running, amb les seves sabatilles esportives, el seu Ipod i completament nu, fent que el seu membre anés cap aquí i cap allà al ritme de trot que portava... I aquí he recordat el meu amic i la seva teoria.
Realment, alguna cosa grossa deu estar a punt d’arribar per predir-ne l’arribada i pels efectes que ara, ja, està causant... m’agradaria pensar que no, que el meu amic està equivocat, però la realitat li dóna la raó i me la treu a mi. Això no pot ser casual ni coincident...
El mòn s’acaba!
|
| |
callap66 |
Doncs...
Wednesday, November 21st 2012, 1:44 PM
... jo, que no sóc psicòleg ni ho pretenc, i em considero ben animal, et diria que no crec que res tan greu estigui a punt de passar, al menys al llarg del present segle..., potser sí ens morirem, només potser, però aquesta "desfeta" va ser igual tots els segles anteriors.
Que passaran coses?, segur, ja estan passant i el canvi climàtic i solar hi contribueix i força, d'aquí a l'apocalipsi ho deixo pels de sempre que hi han hagut al llarg de l'història; però bé, segurament estic errat i a més no sóc psicòleg.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
