| |
ELS PROGRES DEL PSOE ENS DIUEN NAZIS I NO ELS HI PASSA RES
 dilluns 19/novembre/2012 - 06:14  392  0
La situació del PSC-PSOE és tant patètica que si no fos un adversari polític fins i tot faria pena. El cas és que el PSC-PSOE, d’ençà que va defenestrar Pasqual Maragall, ho ha fet tot malament. Fer caure el seu únic líder amb cara i ulls, carregar-se tot el seu sector catalanista – que ens hi aportava dues coses fonamentals: vots que ara són de CiU, IC i ERC i la gent més preparada que tenien – ha convertit el PSC-PSOE del partit amb més poder a Catalunya a una desferra de partit. Els tres botons de mostra d’això és que perden les eleccions municipals a Barcelona, perden les generals al Principat i al Parlament passaran de 40 diputats a 18 amb sort. Els responsables de tot això són bàsicament tres persones: Montilla, Zaragoza i Iceta. Cinisme i barra en estat pur.
Ara Pere Navarro al capdavant del PSC-PSOE i candidat a president de la Generalitat fa pena. L’home en si ja és veu que no és un líder i que la cosa li va molt, però que molt gran. Si fa no fa com a Montilla, però Montilla manava i ell no. Pel que fa als altres que van a les llistes, en general, la gent no els coneix ( i a Navarro amb prou feines ). I pel que fa al programa electoral ens trobem que la seva principal proposta – reformar la constitució per a que Catalunya tingui dret a decidir i que els socialistes demanin que decideixi que no – ja ha estat contestat per Rubalcaba que nanai. Si els “socis” del PSOE els hi han dit que nanai, no cal fer gaire esforços per imaginar-se que dirà el PP. O sigui que el programa del PSC-PSOE per a les eleccions catalanes no existeix.
Per acabar-ho d’arreglar els socialistes pateixen el fet que la crisi comencès governant el PSOE – cosa que és simple mala sort, perquè la seva política económica va ser bàsicament la mateixa que la del PP – i que no fos capaç de frenar la festa en que les administracions públiques havien convertit llur hisenda ( i les privades, també ). Val a dir que això també és mala sort ja que, féssin el que féssin, deixarien descontenta la gent: si feien el que havien de fer perquè això suposaria retallades ( les primereres grans retallades són socialistes, suposo que ho recorda tothom ) i si volien continuar tirant la casa per la finestra – cosa impossible perquè els alemanys ja no estaven per donar més crédit – l’economia espanyola encara estaria en una situació més agònica de la que està.
Tot això explica la situació del PSOE a Espanya, però cal tenir en compte que a Espanya el PSOE comptava amb un líder notable i molt intel.ligent, com és Rubalcaba, que a més és un home fort i potent dins el partit. Tot i així el PP pràcticament va doblar els escons del PSOE. Què passarà al Principat on el PSC-PSOE es presenta un un líder mediocre, impotent, sense programa i sense donar resposta a la qüestió catalana? Molt fàcil que CiU multiplicarà per més de 4 la diferència amb el PSC-PSOE. Penso que és molt urgent que el PSC-PSOE i tota l’esquerra catalana s’ho faci mirar.
I és que el PSC-PSOE ho té tant malament que l’eix vertebrador del seu programa – el federalisme – ni és pot discutir al Parlament de Catalunya, ni té el vist i plau de Rubalcaba, ni encara menys del PSOE, que és un partit tant jacobí com el PP tot i que va de progre i obert en el tema català no i basc no ho és gens ni mica.
Els botons de mostra d’aquest jacobinisme és que tant Marcel.li Iglésias, com José Bono han comparat sense cap mena de vergonya els catalanistes amb els nazis, quan, que jo recordi, a Alemanya els perseguits foren els jueus i a Espanya ho són els catalans, però els espanyols, socialistes o no, giren la truita i fan que la culpa de tot la tinguin sempre els catalanistes i per extensió els catalans: som els jueus ibèrics, aquells al que cal exterminar si bé no físicament – ja ho han provat altres vegades però ara no quedaria bé i costaria molts diners – sí econòmica, cultural, política i lingüísticament, es a dir: un genocidi en tota regla.
Per la seva banda Carme Chacón –que cada dia que passa em sembla una política més repugnant – diu que els catalans ja s’autodeterminen quan voten. Suposo, per tant, que deu voler dir que si els partits que volen la independència de Catalunya guanyen les eleccions automàticament s’ha de proclamar la independència de Catalunya. Però em temo que no és això, suposo que el que debò vol dir és que si els independentistes guanyem les eleccions ens hem de fotre perquè els catalans som un poble de segona i no tenim dret a decidir segons què.
|
Contactes
Registra´t
