Estimat,
Estic segura que estic a punt de tornar-me boja novament.Sento que ja no podem travessar un altre d'aquests espantosos períodes. I aquesta vegada no em curaré. Començo a sentir veus, ja no puc concentrar-me. Així que faré el que crec que és millor. Tu m'has donat la major felicitat possible. Has estat pera mi tot el que una persona pot ser per a una altra. No crec que cap altres dues persones hagin pogut ser més felices fins que va sobrevenir aquesta terrible malaltia.
Ja no puc lluitar més... Sé que estic destrossant la teva vida i que sense mi podries treballar. I ho faràs, n'estic segura. Te n'adones? ni tan sols puc escriure això correctament. No puc llegir. El que vull dir-te és que et dec tota la felicitat de la meva vida. Has estat increïblement pacient amb mi i increïblement bo.
Vull dir-ho, tothom ho sap. Si algú hagués pogut salvar-me hauries estat tu. Tot m'ha abandonat tret de la certesa de la teva bondat. No puc seguir destrossant la teva vida per més temps.
No crec que cap altres dues persones hagin pogut ser mai més felices del que nosaltres hem estat.
Virginia
Després d'això van trobar-la morta al fons del riu Ouse amb les butxaques de l'abric plenes de pedres. Aquí acabava el seu sufriment...
entre la cordura i la bogeria és com caminar per l'horitzó, no tenir on trepitjar. Quina generositat, morir per deixar viure!
Però sempre ens quedaran els seus mots, genials, especials, sentits...
Es pot arribar a aquest punt arribant a ser molt valent o pel contrari molt covard... i jo no sé, ben bé, en quina de les dues m'ha fet ser aquí encara...
que no s'adapten al sistema ni a les convencions; que lluiten i van contracorrent, que tenen altres paràmetres com a base del seu pensament i dels seus sentiments i de les seves sensacions.