|
Temps era temps...
diumenge 18/novembre/2012 - 06:15 595 0
A vegades eixelebrat... a vegades combatiu... a vegades irònic... a vegades crític... i d'altres tot tendre... ell i les seves guitarres:
Aquíi en teniu dues mostres:
www.youtube.com
SUAU
Suau
com mocador de fil,
com un petó de nen,
brisa de maig,
com un xiu-xiueig secret,
com avança la serp,
com cau la neu,
com carícia de vell.
Així és la teva pell.
Lluent
com un riure sincer,
com un mirall al sol,
diamant polit,
com l’aura vital,
com rastre de cargol,
lluerna de nit,
com un cometa errant.
Així és el teu encant
Calent
com el cos enfebrat,
com el cor d’un amant,
volcà encès
com el baf d’un cavall,
com el foc de Sant Joan,
vent del desert,
com un estadi ple.
Així és el teu alè.
Tranquil
com un racó de pau,
com l’arc de Sant Martí,
xiprer estirat,
com capvespre suís,
com el vent de garbí
movent el blat,
com paisatge pla.
Així és el teu mirar.
Malalt
com un poeta boig,
com arbre que no creix,
guerrer vençut,
com home empresonat,
com roda sense eix,
ocell perdut,
com algú que és ningú.
Així em trobo sense tu.
Nova versió:
www.youtube.com
SI ELS FILLS DE PUTA VOLESSIN
Si algú se sent al·ludit, i té ales que no voli!
El refrà que cantaré és adagi de carrer,
ja me'l deien al bressol
Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol
Potser en ajupim sovint,
no es per hàbit ni caprici
Que és per esquivar el calbot,
y esperar el moment propici
tant si es vol com si no es vol
Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol
Al camp la fruita es pudreix,
hi ha massa intermediaris
No hi ha planificació
Això diuen els diaris i així resa el camperol
Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol
A Suïssa han ingressat,
mils de milions a cabassos
Després diuen que és l'obrer,
el culpable dels fracassos i la manca de control
Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol
A ciutat anem de cul,
ningú s'aclareix tot falla
Ja no podem respirar,
tothom mes o menys la balla de l'Agost fins al Juliol
Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol
Surten al carrer, estan
cansats de falses promesses
Sona un tret, com un fuet,
i cau mort, les mans esteses,
deixa dona, fill i dol
Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol
Heu d'oblidar si podeu,
aquests 40 anys de glòria
A mi no em preocupa gens,
perquè tinc mala memoria i el cap dur com un pinyol
Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol
L'unitat no té destí,
l'univers no és cap llimona
Tinc un pasaport que diu:
Ha nascut a Barcelona i per tant es Espanyol
Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol
Jo cada cop veig més clar,
que el poble diu el que pensa
Hem après aquest proverbi
I amb mútua complaença cantem com un home sol
Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol
|