Vull escriure alguna cosa...
però no sé què.
Sento alguna cosa a dins,
que m'empeny;
vull expressar-me!
donar sortida a això
que es remou en l'interior...
però no sé què.
Me'n desdic.
I tinc una altra idea:
faré... alguna cosa de profit!
Però no sé què.
Una muntanya de feina
anhela el meu delit
però ara, fer-la,
no em plau.
I ja hi som:
--Va...
potser m'aniria bé...
una mica d'acció
per a
silenciar el turment
de la
ment inconscient
que m'ha
declarat culpable?
Perdó! Siusplau! Vull pau!
Però no sé
què fer...
i sí; ho confesso:
No en tinc gens,
de ganes!
I amb tot això
entre l'esquena i el pit
torno a omplir the digital paperet
amb lletres sense sentit.
I així,
ja no està en blanc,
que hi ha escrites algunes coses...
però, de debò, que no sé què.
O... potser sí:
que hi ha un banc
de bajanades!
Un document en blanc és aquell que convida, que no té pressa, ja arribarà! Però el més important de tot, és que el document està allà, esperant, perquè el transcurs del temps, també es pot valorar en altres unitats!